miércoles, 28 de junio de 2017

LLEGENDES DEL CASTELL DE LLÍVIA

El Castell de Llívia és troba al cim d’un turó isolat conegut com el Puig del Castell, al peu del qual es va erigir la moderna població de Llívia (a la comarca de la Cerdanya), tot i que ja hi ha constància de l’existència de Llívia des d’època molt antiga, i les restes arqueològiques de poblats íbers i romans són freqüents, tot i que del castell no hi ha constància documental fins l’any 996. Des del cim d’aquest puig privilegiat es controla visualment el conjunt de la plana cerdana, i visigots i àrabs van arribar a fer-hi estada fins que finalment el castell passà a formar part del comtat de Cerdanya, i finalment passà a mans dels reis catalanoaragonesos i dels reis de Mallorca. Avui en dia, de les restes del castell queda ben poca cosa, i aquestes es troben pràcticament a nivell de terra, ja que l’antiga fortificació fou enderrocada l’any 1479 per les tropes del rei francès Lluís XI, després d’un llarg setge que durà catorze mesos. És aquest, per tant, un castell ple d’història, però no li manquen pas, tampoc, un bon grapat de llegendes, que són a les que ens referirem a continuació.

El castell de Llívia.

EL DRAC DE LLÍVIA

Al tossal de Llívia, quan encara l’indret no tenia ni castell ni nom, tremendejava un drac ferotge que devorava bestiar i gent i feia la vida impossible per aquells verals, que cada dia es despoblaven més de gent, perquè els pocs que podien deslliurar-se de la feresa d’aquell monstre fugien per salvar la vida. El desbravà un brau cavaller anomenat Llívia, que es va enamorar d’aquell terreny, i presentant-se al cau de la fera amb un enorme escut on hi havia pintada una creu ben gran, i proveït d’una enorme llança, va encaminar-se al cau de la fera, que així com va veure la creu, va amansir-se i deixà acostar-se al cavaller, que amb tota facilitat l’escorxà. En pic hagué espellussat el monstre, en Llívia feu aixecar damunt del cau mateix el castell, que va prendre el seu nom, així com ho va prendre la població que va construir-se al seu voltant, fundada per la mateixa gent que havia fugit del drac, i altra que s’hi va afegir després.

Vistes de part dels murs del castell amb la localitat de Llívia al fons.

L’ASSETJAMENT DE WAMBA

El rei Wamba nomenà Paolus governador d’una part del seu reialme, i aquest, volent-se independitzar, es va erigir cabdill i s’alçà amb armes contra Wamba. El castell de Llívia i els seus homes van posar-se a favor de Paolus.

Los forces concentrades al castell eren tan fortes que el rei Wamba no es va veure capaç d’afrontar una batalla i va decidir rendir la fortalesa mitjançant el setge de la fam. La fortalesa, però, tenia una mina que partia d’aquell punt i arribava fins les aigües del riu Segre, permetent que els homes d’armes lliviencs poguessin menjar bones truites i altres peixos del riu i poguessin avituallar-se.

Una filla del rei va enamorar-se del fill del cabdill de la fortalesa i li féu saber la decisió del seu pare de retre’ls per la fam. El minyó va fer un present al rei de truites acabades de pescar, de manera que Wamba, veient que a la fortalesa no li mancaria menjar fresc, pel que seria difícil retre’ls per la fam, finalment aixecà el setge i permeté el matrimoni de la seva filla amb el fill de Paolus.

Entrada a la antiga cisterna del castell.

MUNUSSA I LAMPÈGIA

D’aquesta llegenda existeixen un gran nombre de versions, amb petites variables, tot i que sempre conservant el nom dels seus principals protagonistes, Munussa -també anomenat Munuza- i Lampègia.

En la invasió portada a cap pels sarraïns, aquests no eren tots moros; hi havia una gran part de berebers. Moros i berebers no s’avenien gaire, malgrat que els dos clans s’apleguessin contra els cristians, ja que aquests últims sentien certa aversió pel fanatisme exagerat dels moros. Tan poc congeniaven que, que alguna vegada els berebers no tenien inconvenient a fer el joc als cristians si, amb això, deixaven ben desairats als moros.

Una de les torres del castell.

Existia, per tant, tibantor entre Munussa, capitost dels berebers i el rei moro de Granada, Abderraman. Munussa arribà a crear-se un sector independent, a Llívia, on es feu fort i lloc des del qual desafiava obertament la fúria del rei moro. Com era jove, ardit i gallard, trobà manera d’enamorar i d’enamorar-se d’una jove i formosa cristiana, Lampègia, filla d’Eudis, el duc d’Aquitània, que vivia a Tolosa, on s’havien refugiat un gran nombre de cristians. El duc d’Aquitània va consentir que es casessin, si Munussa es batejava i s’unia a l’exèrcit cristià per reconquerir les terres que els moros els havien tret, i Munussa fou batejat secretament de Besançon i tornà a Llívia -que era coneguda com Medina-el-Bab, que volia dir Ciutat de la Porta, d’entrada a Cerdanya-, on es lliurà a les dolçors de la lluna de mel. Munussa, així, complí la paraula donada al duc d’Aquitània, irritant encara més al rei granadí, el qual, com a venjança, envià un nombrós contingent de sarraïns, comandat per Gedhi-nen-Zeyam, amb el manament exprés de conquerir el castell de Llívia i que li duguessin la testa del bereber rebel.

La conseqüent envestida dels moros fou tan poderosa i terrible que no pogué ser continguda pel castell llivienc, per altra banda mal protegit a causa de la lluna de mel del seu senyor, mal preparat, car les dolçors de l’amor li havien fet oblidar els rigors de la guerra. La fortalesa va ser passada a sang i foc. Munussa i Lampègia maldaren per escapolir-se a través d’un passadís secret que, des de la cisterna del castell portava al riu Estaüja, però quan Gedhi s’adonà que el cabdill bereber se li havia escapat, donà ordres rigoroses a la seva tropa per cercar-lo i prometé un gros botí pel qui el trobés.

Interior de la cisterna del castell.

Els joves amants finalment foren encalçats i presos pels perseguidors a la Molina, al terme d’Alp, prop d’una font que, de llavors ençà, és dita la font de la Reina o dels Enamorats, encara que d’altres l’anomenen simplement la font d’en Planès. Munussa brandà l’espassa i va combatre abatent adversaris fins que finalment caigué ferit i fou decapitat al moment; Lampègia, per raó de la seva bellesa, que va deixar sorpresos a tots els soldats, fou respectada i conduïda davant la presència del capitost moro, que igualment admirat per la seva bellesa, decidí oferir-la com present al rei granadí. Així, Gedhi-ben-Zeyam va emprendre la retirada de la seva comitiva, conduint a Lampègia muntada en un cavall que a la cua brandava el cap de l’infortunat Munussa, per causar-li major dolor, fins Ribes de Freser, on va trobar el rei Abderraman que acudia en ajuda de Gedhi. Abderraman va rebre el present de Lampègia amb gran goig i la va afegir al seu harem, tot i que d’altres versions diuen que la va cuidar delicadament, i la va enviar com regal de l’harem al gran sultà de Damasc, d’on ja no va tornar.

Quan el duc d’Aquitània, pare de Lampègia, sabé el que havia passat, fou pres d’una gran indignació i armà un gran exèrcit format pels cristians fugitius de Catalunya i per molts berebers que sentien un gran odi contra els moros.

Restes de murs al voltant del castell.

Algunes versions de la llegenda asseguren que Munussa, quan va ser encalçat a la font de la Reina, va preferir suïcidar-se abans que morir a mans dels seus perseguidors. La gent de Llívia sempre ha cregut que arribaren a marcar amb una làpida macabre el lloc exacte d’un turó prop de Llívia, a Planès, des del qual Munussa s’havia llançat al buit pel penya-segat. La tomba en que foren dipositades les despulles del desgraciat seria cavada allà, a prop de la fita font dels Enamorats o de la Reina.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies que vàrem fer de la petita localitat de Llívia i les ruïnes del seu castell que espero que us puguin servir per complementar bona part d’aquestes llegendes.

Carrers de Llívia.

La torre de Bernat de So, a la vila de Llívia.

La torre de Bernat de So, a la vila de Llívia.

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia.

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia.

Campanar de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia.

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia.

Portalada principal de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Llívia.

Detall de la portalada principal de l'església.

Detall de la portalada principal de l'església.

Ruïnes del poblat romà de Iulia Libica.

Castell de Llívia.

Castell de Llívia.

Castell de Llívia.

Castell de Llívia.

Murs al voltant del castell de Llívia.

Murs al voltant del castell de Llívia.

Murs al voltant del castell de Llívia.

Murs al voltant del castell de Llívia.

Murs al voltant del castell de Llívia.

Llívia vista des del castell.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario