A la meva amiga, companya i amant somiadora.
Amb tu em sento bé. No tan sols per tot allò que de comú compartim, sinó per què sempre m’has permès ser qui sóc, acceptant-me amb aquelles poques virtuts que tinc –que això seria el fàcil-, però sobretot acceptant els defectes que em conformen –que és el difícil-, sense pretendre canviar-me res en el procés. En cap moment m’has forçat a canviar, que és el que crec jo que més vegades ha fet mal a qualsevol relació. En definitiva, m’has acceptat tal com sóc.
Amb tu he pogut compartir bon moments, i fins i tot els dolents han estat bons perquè sempre m’has sabut fer costat. Juganera com ets, tens la paciència com virtut i la capacitat de saber escoltar, fins i tot quan parlo d’algunes coses que només a mi m’agraden, com pot ser el món dels còmics o dels jocs de rol. Però bé, no ens enganyem, són també molts els gustos i aficions que tenim en comú!
Què fa a una parella? Què és el que fa que una parella funcioni? He tingut altres parelles, ja ho saps, però amb tu, amb diferència, és amb la que més he connectat simplement perquè sempre m’has permès ser qui sóc, com ja et deia més amunt. Som dos ànimes boges en un món on la humanitat ja fa temps que ha perdut la raó, dos amants que s’estimen intentant fer d’aquest món un lloc millor.
Respecte. Crec que una parella pot ser còmica i seriosa a l’hora, podent riure i plorar, però el respecte d’un cap a l’altre, tot i que mai parem de fer broma, és el que ens fa estimar-nos tant.
Voldria dir-te més vegades que t’estimo, però de vegades prefereixo que més que les paraules, els actes parlin per mi. Gestos, carícies, mirades... Avui i ara és el moment.
Ja fa temps que saps el que penso, ja saps que per mi l’amor pot durar ara, sempre, un instant, res o molt més. L’amor no es basa en promeses buides, sinó que s’ha de viure cada instant, i el que avui hi ha demà pot no ser més. Imaginatiu com sóc, potser la realitat d’aquest fet és el que realment m’ha permès estimar-te tant, el fet de no atrevir-me ja a dir que l’amor pot ser etern.
El fet de viure el dia a dia, sense preocupar-se gens pel passat ni gaire pel futur, m’ha permès viure l’amor com mai, perquè és l’ara, el present, el que realment importa, avui hi som, demà podríem no ser-hi més. Amb tu, així, cada moment ha esdevingut una petita joia, una petita joia d’aquest gran drac que és la vida.
Què et puc dir que no sàpigues ja? Vas aparèixer quan jo, per mi sol, després d’un llarg camí, sense tenir a ningú al meu costat, era lliure i feliç. I va ser precisament llavors, quan vaig descobrir la teva companyia; i des de llavors res del que he fet me n’he penedit. I vols saber perquè? La resposta és molt simple...
Perquè amb tu, Esther, sóc lliure.
I amb tu puc mirar l’horitzó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario