Mundos propios: LLEGENDES DEL CASTELL DE MONTESQUIU

El castell de Montesquiu és una gran casa fortificada que es troba dins del terme municipal de Montesquiu, i que avui en dia forma part de l’àrea del Parc Natural del Castell de Montesquiu, integrada dins la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona. Possiblement, l’edifici inicial només va ser una torre de vigilància que depenia del castell de Besora, i vigilava el camí que conduïa al monestir de Ripoll, però amb el temps, després de diverses reformes i ampliacions obra dels seus estadants -els Besora, els Descatllar i, finalment, els Juncadella-, esdevingué una enorme construcció de planta quadrada de tres plantes, molt allunyada ja de la seva estructura original. Tot i això, ha estat gràcies a aquestes constants reformes, que l’estat de conservació d’aquest castell és excel·lent i encara pot ser visitat avui en dia com referència d’una altra època. Ara però, toca parlar d’algunes de les seves llegendes...

El castell de Montesquiu.

LA CAMBRA SECRETA DEL CASTELL DE MONTESQUIU

Als antics castells, així com també a les grans masies i palaus que es troben en paratges allunyats de poblat, sol haver-hi cambres i llocs amagats i molt dissimulats on poden amagar-se joies i efectes de valor per sostreure’ls a la possible presa d’enemics o de lladres en casos de perill. Al castell de Montesquiu existia un d’aquests amagatalls al soterrani, cavat a la roca viva, on s’entrava per una porta petita feta de pedra, que girava per mitjà d’un ressort secret que només coneixien els més íntims familiars. La cambra era gran per poder-hi guardar mobles i coses de valor de gran mida i passaven anys que no s’obria per dissimular la seva existència, fins al més entrant servei de la casa.

Entrada principal a l'interior del castell.

En certa ocasió el senyor de Montesquiu va desaparèixer sense que ningú pogués trobar-lo. Es feren diferents gestions per veure si se’n trobava el rastre, les quals foren inútils. Passats molts anys, i quan ja es donava el fet com a oblidats, el successor del vell senyor va tenir unes diferències amb el senyor de Besora, i arribaren fins al punt d’agredir-se. Els de Montesquiu, com a previsió de si el de Besora i els seus arribaven a apoderar-se del castell, decidiren amagar diversos efectes a l’amagatall, i tingueren la gran sorpresa de trobar-hi el cadàver del senyor del castell, desaparegut anys abans.

LA SENYORA DEL CASTELL DE MONTESQUIU

Són diversos els castells que, llegendàriament, tenen la seva bruixa o bruixes. La senyora del castell de Montesquiu tenia fama d’endimoniada, i per tal de no passar per bruixa, amb les conseqüències que això li podia comportar, regalà un baldaquí valuosíssim per l’altar major de la catedral de Girona.

Menjador del castell.

LA PRESA DEL CASTELL DE MONTESQUIU

La narració oral assegurava que el castell de Montesquiu no podia ser pres de cap manera per les armes, a desgrat de l´ímpetu dels assetjadors. La resistència d’aquest castell fracassà, tanmateix, quan el capitost d’uns atacants, galindoi i obsequiós, s’entrevistà, per parlamentar, amb la dama que defensava el castell i, amb els compliments, li guanyà el cor... i el castell!

El castell de Montesquiu.

EL FANTAMA DE LA MINYONA DEL CASTELL DE MONTESQUIU

Segons ens va explicar una guia del castell de Montesquiu quan vàrem anar a fer la visita a aquest castell, fa uns anys, a Sant Quirze de Besora, s’explicava que una minyona que servia al castell de Montesquiu es va suïcidar la nit d’un 31 de juliol d’un any indeterminat, llençant-se daltabaix per una finestra del castell, sense tenir-se gaire clar el motiu del perquè d’aquesta mort.

Finestra del castell.

El cas és que, cada any, des d’aquella data, quan arribava la nit del 31 de juliol, els vilatans de Sant Quirze de Besora deien que just a les dotze de la mitjanit es podia sentir un esgarrifós crit o lament que provenia del castell de Montesquiu, just al peu d’aquella mateixa finestra on la minyona s’havia suïcidat. Aquest horrible plany es podia escoltar per tot el Bisaura -la zona situada entre Osona i el Ripollès que abasta els municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà-. Deien que eren els laments del fantasma d’aquella minyona, tot i que sembla ser que en realitat es tractava algú del poble que ho feia per espantar als més crèduls, als que sovint havien motivat prèviament perquè anessin a visitar el castell aquella nit.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes quantes fotografies que vàrem prendre per del castell de Montesquiu -tant del seu interior com del seu exterior- per il·lustrar millor algunes de les llegendes que us hem explicat.