Mundos propios: LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DE SANTES MASSES

L’ermita de Santes Masses o Santesmasses (segle XVII) està situada en un bell indret des d’on es gaudeix d’una amplia visió del territori català, en un lloc molt proper al petit poble de Sedó, dins del municipi de Torrefeta i Florejacs, i de la vila i municipi de Tarroja de Segarra, ambdós llocs dins de la comarca de la Segarra. Com moltes altres Mare de Déu d’arreu de Catalunya, aquesta llegenda tracta de la troballa de la figura d’aquesta Verge, amb l’al·licient de que hi ha diferents variants de la mateixa, i l’afegit d’una llegenda posterior situada en temps de la Guerra Civil espanyola.

Ermita de Santes Masses.

LA TROBALLA DE LA MARE DE DÉU DE SANTES MASSES

De la llegenda de la troballa d’aquesta Mare de Déu hi ha moltes versions, algunes d’elles prou diferenciades unes d’altres com per fer esment de totes.Ermita de Santes Masses, vista posterior.

Una d’aquestes llegendes, possiblement la més coneguda, ens explica que la imatge d’aquesta Mare de Déu fou trobada per un pastor de Tarroja, mentre pasturava el seu ramat per un camp curull de terrossos, colgada en un guaret. Per desenterrar la bonica talla -una escultura de tradició romànica que avui en dia es pot contemplar a l’església parroquial de Sedó- va ser necessari emprar les masses que li acabarien donant nom, per tal de desfer la terra que l’envoltava.

Ermita de Santes Masses, vista lateral.

Una versió molt similar conta que fou un pastor de Tarroja qui, pasturant el seu bestiar prop del poble de Sedó, descobrí la talla d’aquesta Mare de Déu coberta de terra en un camp ple de terrossos, la qual va agafar amb molta cura i respecte, duent-la fins el poble de Sedó, ja que el terreny on la va trobar era d’aquest antic municipi. La gent del poble se n’alegrà molt, de tal manera que li aixecà una ermita al mateix lloc de la troballa; lloc on, per cert, es guardaven les maces per aixafar els terrossos, d’on li ve el nom de Santes Masses o Santesmasses.

Hi una més, que també ens parla d’un pastor de Tarroja de qui es conta que se li va aparèixer aquesta Mare de Déu en un camp de terrossos i aquest la va portar al seu poble per tres vegades, i per tres vegades la imatge d’aquesta Verge sempre retornava al mateix lloc de l’aparició, donant a entendre que volia quedar-se allí, motiu pel qual finalment se li va erigir una ermita.

La Mare de Déu de Santes Masses (Sedó).

Per últim, un versió molt més fantasiosa ens explica que, en una ocasió, uns pastors del poble de Sedó, en passar a prop d’una cova, oïren uns cops sords però intensos que els van intrigar. Apropant-se al lloc d’on semblava provenir aquell so misteriós per veure de que es tractava, van descobrir unes grans maces que colpejaven incessantment el terra per si soles, com si volguessin evitar l’entrada a la cova. A l’acostar-se, però, i intentar penetrar en aquella cova, les maces van aturar el seu colpejar per un moment, i, en avançar els pastors, s’adonaren d’uns raigs provinents de l’interior d’aquell cau que els enlluernaven: els desprenia una imatge de la Mare de Déu. Els pastors la van recollir, i una vegada la imatge estigué fora de la cova, les maces desaparegueren, ja que els seu objectiu no era cap altre que protegir la Mare de Déu i ara, en haver-se manifestat als pastors, ja no calia protegir-la.

Ermita de Santes Masses, vista de la part anterior.

LA GUERRA CIVIL I LA MARE DE DÉU DE SANTES MASSES

L’any de l’inici de la Guerra Civil, el 1936, moltes imatges i esglésies foren destruïdes. Sembla ser que un grup de veïns va decidir salvar la imatge de Santesmasses i amagar-la de la crema. El petit grup va agafar a la verge i la va amagar a un paller. La història diu que, amb l’arribada del front, tots els pallers foren cremats. No obstant això, per sorpresa dels tres veïns que ja donaven per perduda la imatge, només un paller es va salvar de la crema, a dins del qual va quedar intacte la imatge de la Mare de Déu de Santes Masses.

Ermita de Santes Masses, vista posterior.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies que varem prendre de l’ermita de Santes Masses i les seves rodalies, per tal de que pugueu ambientar-vos molt millor en aquesta llegenda que us hem explicat.