Mundos propios: LA LLEGENDA DEL CASTELL DE SANAÜJA

El castell de Sanaüja s’ubica dalt d’un turó que domina el poble de Sanaüja, una vila i municipi de la vall del riu Llobregós, a la comarca de la Segarra. En el punt més alt d’aquest turó es troben les restes de la fortalesa primitiva, a la que, posteriorment, s’hi afegirien altres construccions, entre elles una església, per tal de convertir-lo en un castell-palau o residència bisbal, del que encara es conserven part dels murs i el portal adovellat. En aquesta ocasió, hem visitat aquest castell per tal d’explicar-vos una bella llegenda relativa a aquest castell, i a la Mare de Déu de Sanaüja, que havia tingut una arrelada devoció, tot i que, malauradament, ens els dies de la Guerra Civil la seva imatge va desaparèixer.

El castell de Sanaüja.

Explica la llegenda que, quan feia poc que havia pres una jove i formosa donzella en matrimoni, el senyor de Sanaüja se’n va anar a lluitar a terres llunyanes. Efectivament, només feia unes poques setmanes que s’havia casat , quan el senyor del castell va haver d’emprendre el camí de la guerra contra els sarraïns, deixant a la seva muller ben desconsolada, sempre amb el dubte de si el seu estimat vivia o malferit en la guerra contra els sarraïns.

Des del moment en que ell va partir, la jove muller no deixava, cada dia, de pujar a la torre del castell, des d’on es domina un ampli espai de terreny, per tal de veure si retornava el seu marit. Però dia darrera dia havia de retornar a la seva cambra sense veure aixecar-se la pols del camí pel galop del cavall del seu espòs estimat. Arribaven noves de la lluita, al castell, a través de correus i aquests, de retorn, duien noves al senyor de com anava el castell i l’espera de la seva muller, però poca cosa més.

Amb el pas de les setmanes i dels mesos la esposa del senyor descobrí que abans de la seva partida el senyor l’havia deixat embarassada, i amb el pas dels mesos la dona tingué un fill. Era un noi, el fill primogènit. El seu marit així ho volia i, quan sabria la bona nova, se’n sentiria orgullós.

El castell de Sanaüja; portalada i campanar.

Però la felicitat de la vinguda de l’infant era pertorbada per un altre fet; i aquest no era una altra que la insinuació constant del germà del seu espòs per tal que la jove senyora volgués conviure amb ell. “Et desitjo!”, li deia un cop i un altre cop. Però ella sempre el rebutjà, perquè el seu esperit cristià i la fidelitat que devia al seu marit no li permetien acceptar una cosa així. Però ara, un cop nat l’infant, aquesta insinuació es convertí en petició descarada i amenaçadora. Tot i així, la resposta sempre era la mateixa: “No!”. Ella estimava al seu marit i s’avergonyia de tenir un cunyat així.

Les propostes de marxar a llunyanes terres tampoc no van aconseguir convèncer-la i més d’un cop pensà en fer tancar al seu cunyat a presó, car ella n’era la senyora. Però la deturava el fet de no poder justificar davant el seu marit, quan tornés, un fet del qual no hi havia proves, només paraules.

Finalment, una nit, mentre ella dormia, el rancorós cunyat entrà a la seva cambra i agafant l’aliança de promesa sortí per tal d’enviar-la al seu germà amb un missatge, amb una lletra que deia: “Estimo a un altre. T’enganyo”.

La fortalesa primitiva del castell de Sanaüja.

Quan el senyor de Sanaüja llegí la missiva plorà de ràbia. Estimava tant a la seva esposa que, per a ell, rebre l’aliança i aquella lletra fou pitjor que rebre la mort a mans dels sarraïns. Enfurismat per el que ell creia un engany per part de la persona que més estimava, i que era la mare del seu fill, ensellà el cavall, deixà el camp de batalla i enfilà al galop cap el seu castell. I corre que corre, el seu corser, amb la seva crinera desfeta al vent, travessà planes i serres, fins tornar a les seves terres.

Quan arribà al castell, l’esposa corregué per tirar-se als braços del seu marit, juntament amb el fill que duia amb ella. Però quina no fou la seva sorpresa quan enlloc de trobar una forta abraçada trobà el rebuig, mentre li era pres l’infant dels seus braços, i el seu espòs li deia:

-Demà la matí moriràs. Pots confessar-te aquesta nit si vols.

Amb el cor destrossat, els ulls plorant, la jove esposa no entenia que passava, mentre dos guàrdies la duien a la capella, on va seguir-la el seu confessor.

El capellà la va posar al corrent del fet pel qual era condemnada a mort: l’adulteri.

El castell de Sanaüja; restes exteriors.

Ella explicà al capellà que no era veritat, que era mentida. El capellà, després d’escoltar-la, la deixa sola amb la imatge de la Verge.

-Mare meva -va dir la noia a la Verge-, vos sabeu la veritat de tot. Pel meu fill us prego que vulgueu salvar-me de la mort i que resplendeixi la meva innocència.

Poc després entrà el marit a l’estança, i com si l’hagués atret una força s’encaminà vers la imatge de la Verge, on sentí, una dolça veu que li deia: “La vostra esposa és innocent”.

-No ho crec -digué el senyor. Aquestes paraules estranyaren a la noia, que no havia vist ni sentit res d’anormal, exceptuant el comportament del seu espòs.

Acte seguit, el senyor manà preparar una gran foguera per posar dintre a la seva esposa, la qual encara creia culpable. Així és feu, i aviat les flames solcaren amunt vers el cel.

Vistes des de la fortalesa primitiva del castell de Sanaüja.

Arribada l’hora, aparegué la noia amb el botxí, per tirar-la a la foguera, mentre el poble murmurava i demanava que no ho fessin, car coneixien la bondat de la senyora i la creien incapaç de cometre adulteri.

I fou llavors que succeí el fet: empentada pel botxí, entrà la noia a la foguera, i les flames es partiren en dos, fent-li pas sense cremar-la. Ni una espurna la tocà!

-Judici de Déu! Judici de Déu! - cridà la gent.

Mentre, en aquell precís moment, el cunyat, que havia pujat a la torre més alta del castell per contemplar el martiri de la jove esposa dins la foguera, va caure de la torre i trobà la mort.

Davant d’aquests fets, amb llàgrimes als ulls l’espòs abraçà a la seva jove esposa demanant-li perdó per haver dubtat de la seva fidelitat.

I ella bé que deuria perdonar-lo, perquè es conta que foren feliços per sempre més.

Sanaüja.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies que varem prendre del castell de Sanaüja i les seves rodalies, per tal de que pugueu ambientar-vos molt millor en aquesta llegenda que us hem explicat.