EL WOMBACITO

Avui fa tres anys i nou dies des de que ens vàrem conèixer, i sembla mentida tot el que hem vist, fet i viscut des d’aquell primer dia. Amb tu el temps sembla estirar-se, com si d’alguna manera em fessis exprimir més la vida, viure-la no només més intensament, sinó també aprofitant tots els moments, fins i tot els moments morts.

M’has donat més llibertat que cap parella i aquest és el millor regal que mai m’han fet. Ara, em pregunto jo, quin regal t’hauria de fer a tu?

Sempre tindrem el “wombacito”, aquest entranyable animal que en el nostre món imaginari és un company més a la nostra illa. Els teixons, els ruquets, les lludriguetes, el Senyor Patufo i que sé jo quants més!

Estimem massa els animals com per engabiar-los, i en els nostres somnis viuen tots ells en llibertat, però això no treu que molt sovint una simple imatge o vídeo d’un animal capturi la nostra imaginació i ens porti a recrear un món on la convivència amb aquest animals sigui possible i on tots, tant ells com nosaltres, visquem contents.

Sé que t’hauria encantat un “wombacito” pel teu aniversari, ho sé! Sé que t’hauria agradat simplement en la imaginació. Som de natura senzilla, no ens falta un animal real, ni una mascota, perquè al cap i a la fi els animals, per nosaltres, més que una cosa o una altra, són companys, companys reals de la vida, i abans que robar-los la llibertat, preferim simplement imaginar que convivim amb ells.

Deixa’m dir-te una cosa! En aquest món imaginari que tenim, tant el wombacito, com la família teixó, com els “burritos”, les lludriguetes i el Senyor Patufo i altres companys canins -incloent les guineuetes-, tots junts, hauríem celebrat l’aniversari amb una bona passejada pel camp, per acabar amb un bon banquet de pastanaga i verdura pels uns, i un bon pastís de carn pels altres, i entre tu i jo, un bon menú!

Sí, ja sé que et vaig fer un parell de regals pel teu aniversari, i que vàrem fer una bona passejada fins les ermites de Sant Martí i Sant Miquel del Corb, un dinar volcànic i després de visitar la Pedra del Diable vàrem anar a caçar nummulits, ja ho sé! Però encara quedava un regal per fer… i era el regal del wombacito, aquest petit wombat imaginari que de vegades ens acompanya pel nostre món i que sempre té un somriure per nosaltres.

Des d’aquí, Esther, molt feliç aniversari i un petonet del wombacito i meu!

T’estimem!

PD: Vaja! El Senyor Patufo, els teixonets, les llúdrigues, les guineuetes, els ruquets i els demés em diuen que ells també et volien felicitar i que rectifiqui el meu error. Consti des d’aquí que m’he despistat! De part de tots ells, també, felicitats!