lunes, 12 de diciembre de 2016

LLEGENDES DEL SANTUARI DELS ARCS

Els Arcs, o Santuari dels Arcs, és un imponent conjunt arquitectònic d’edificis construïts al voltant de l’església de Santa Maria dels Arcs, que pertany al municipi de Santa Pau (a la comarca de la Garrotxa), i que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Com no podia ser menys, al voltant d’aquesta imponent construcció hi ha algunes que altres llegendes que en breu us explicarem.

El Arcs (municipi de Santa Pau).

HISTÒRIA

L’església de Santa Maria dels Arcs o de la Mare de Déu dels Arcs, originalment era un temple romànic del segle XI-XII que al llarg dels anys va patir forces reformes i modificacions, amb el que la seva lineal romànica inicial va quedar totalment desfigurada. Els terratrèmols que l’any 1427 sacsejaren Catalunya afectaren al santuari, però la seva reconstrucció no es començaria fins molts anys després, passant per diferents etapes fins arribar al segle XVIII.

L'església de Santa Maria dels Arcs.

Tot i la datació de l’edifici, es creu probable que antigament podia haver-hi un temple anterior, romà o visigòtic, potser dels segle IX, ja que el lloc ja és citat l’any 867 amb el nom de Rividazer i deu anys després, ja en poder dels benedictins de Banyoles, apareix amb el nom de cel·lam de Santa Maria, tot i que no és fins al segle X que s’esmenta l’existència d’una església dedicada a Santa Maria.

Antigament l’església de Santa Maria dels Arcs va ser l’església parroquial de Santa Pau fins el segle XVI, aquest paper passa a la nova església parroquial de Santa Maria, construïda al centre de la vila de Santa Pau, just a la vora del castell de Santa Pau.

Els Arcs, detall.

Es a partir d’aquest moment que els Arcs passa a convertir-se en un santuari i, durant els segles XVII i XVIII, es construeix l’hostatgeria dels Arcs, adossada a l’església, que amb tres accessos a través de pòrtics d’arc de mig punt pren un aspecte imponent.

Durant la Guerra Civil el temple va ser cremat i es van perdre una talla d’un Crist Crucificat, una Mare de Déu i la pica baptismal, tots ells romànics, i un retaule plateresc. L’estat de runa en que va quedar, a més, va afavorir que el temple fos espoliat perdent les finestres de l’absis, que estaven ricament decorades. 

Els Arcs, detall.

LA LLEGENDA DE LA TROBALLA DE LA MARE DE DÉU DELS ARCS

L’advocació de la Mare de Déu dels Arcs està relacionada, com altres verges trobades de la comarca de Garrotxa, amb la llegenda de la seva mitjançant la intervenció d’un bou. Efectivament, la tradició explica que aquesta Verge fou trobada per un bou i una pastora del mas Planadavall, que la descobriren a l’interior d’ una cova propera que tenia la forma d’uns arcs, i que d’aquí li ve el nom de de Santa Maria o Mare de Déu dels Arcs.

DE QUAN ELS ARCS ERA UNA GUARIDA DE LLADRES

Dels Arcs es deia que molt temps enrere -sense donar més dades concretes- havia estat una guarida de lladres que robaven i devastaven tot els entorns.

Els Arcs, detall d'una portalada.

LA SABATA DEL RECTOR DE SANTA PAU

També hi ha una llegenda, que explicarem amb més detall en una altra ocasió, quan parlem concretament de l’església parroquial de Santa Maria de Santa Pau, que es refereix a un rector d’aquest poble que es va enfrontar a les bruixes un dia que amenaçava tempestat i bufava molt de vent. Sembla ser que en la baralla conseqüent que aquest capellà va tenir contra el vent, d’un cop de peu se li va escapar la sabata, que les bruixes li prengueren com penyora, i que no la van trobar fins tres o quatre dies després més enllà dels Arcs, a dos o tres quilòmetres del poble.

Els arcs, detall.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario