Mundos propios: LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE

El monestir de Santa Maria del Roure o de la Mare de Déu del Roure és un antic monestir i santuari situat al nord-oest de Pont de Molins, municipi al qual pertany, a la comarca de l’Alt Empordà. Segons conta la tradició, en algun lloc d’aquesta zona fou amagada, i posteriorment trobada de manera miraculosa, la Mare de Déu del Roure, que passaria alguns anys en aquest monestir abans que, a l’any 1793, la seva imatge fos portada a la vila de Llers, on avui en dia encara podem trobar una rèplica de la mateixa. Aquest article és un breu recordatori de la llegenda de la seva troballa, així com d’alguns dels fets miraculosos que s’atribueixen a aquesta verge trobada...

Monestir de Santa Maria del Roure.

LA LLEGENDA DE LA TROBALLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE

Diu la llegenda que durant la guerra dels remences (1462-1486), la comunitat del monestir de la Santa Maria es veié obligada a fugir o fou expulsada del santuari, però sembla ser que abans de marxar del lloc alguns dels monjos -o, a dir d’alguns, el sacerdot paborde que, no podent viure al monestir, residia a Pont de Molins- amagaren en secret la imatge de la Mare de Déu a dalt de les branques d’un gran roure que hi havia per l’entorn d’aquelles contrades, de tal manera que a simple vista no pogués ser vista des d’enlloc, per tal de preservar-la de perills.

Porta d'accés al claustre.

Amb la pau del 1486, acabada ja la guerra, els monjos van tornar al monestir, però cap d’ells sabia on es trobava la imatge de la Mare de Déu que alguns d’ells –sinó, el mencionat paborde- havien amagat amb tanta cura. La buscaren però no la trobaren enlloc i així van passar els anys... fins que a l’arribar a la segona dècada del següent segle, però abans de l’any 1617, es produí el fet miraculós de la seva troballa.

Es veu que en aquella època, el bestiar de Can Jordà de Pont de Molins anava a pasturar tot sovint a l’indret on es trobava aquell roure on hi havia la Mare de Déu amagada, i un bou o un toro d’aquest mas solia deturar-se tots els dissabtes davant d’aquell arbre fent uns bramuls estranys, gratant la terra mentre bramava, cosa que va cridar l’atenció del pastor que es feia càrrec del bestiar -algunes versions afirmen, però, que varen ser els mateixos monjos del monestir-, el qual, atret per l’estranya actitud de l’animal, descobrí entre les branques, quan aquestes varen separar-se per si soles obrint una clariana en el dens fullam, la imatge de la Mare de Déu mostrant-se en tot el seu esplendor.

Part interior del monestir.

I així es com es formà la llegenda de la troballa de la Mare de Déu que des d’aquell moment va passar a ser anomenada com Mare de Déu del Roure. I, segons diu la tradició, la soca d’aquell mateix roure on la trobaren va servir per construir el pedestal de fusta sobre el que descansava aquesta Mare de Déu, la fusta que, segons s’afirmava, al ser tocada tenia la propietat de prevenir o guarir les malures o malalties.

L'antic claustre del monestir.

QUAN EL ROSTRE DE LA MARE DE DÉU SUA, GUERRA SEGURA

La història de la Mare de Déu del Roure podria acabar aquí si no fos perquè pocs anys més tard una sèrie de fets suposadament miraculosos -alguns d’ells documentats- varen tornar a despertar l’admiració entre els més fidels i devots, ja que el rostre de la Mare de Déu del Roure semblava suar amb una espècie de suor similar a la dels éssers humans. Més enllà de la documentació històrica recollida sobre aquests fets, nosaltres ens atendrem al que diu la tradició o la llegenda. Efectivament, segons explica la tradició, la imatge d’aquesta verge tenia la propietat de suar, però només suava el rostre de la Mare de Déu, no així el seu cos ni la figura de l’Infant Jesús. Quan la Mare de Déu del Roure suava, era presagi de grans guerres i calamitats, i segons expliquen va suar abans de la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715), la Guerra Gran (1793-1795) -amb la famosa Batalla del Roure, que culminà als voltants del mateix monestir de Santa Maria del Roure-, i l’arribada de les tropes franceses, just a l’inici de la Guerra del Francès (1808-1814).

Fotografia del cap de la Mare de Déu del Roure original.

EL DESTÍ FINAL DE LA MARE DE DÉU DEL ROURE

El dia 14 de maig de 1793, quatre homes de Llers anaren a buscar la imatge de la Mare de Déu del Roure amb una caixa de ferro feta a mida, i la portaren fins l’església parroquial de Llers, on s’hi estigué fins l’arribada la Guerra Civil, en que la parròquia fou destruïda l’any 1939. Durant molt temps la figura es va donar per perduda, però uns anys després fou retrobat el seu cap, que avui en dia encara es conserva en la nova església parroquial de Sant Julià de Llers, com un recordatori mut del rostre d’aquella verge que suava. En el mateix edifici, també podrem trobar una copia d’alabastre de la Mare de Déu del Roure, feta per l’escultor Frederic Marès (1893-1991), inspirada en la talla original.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixem algunes altres fotografies que vam prendre durant aquesta visita al monestir de Santa Maria del Roure que esperem que puguin servir per il·lustrar millor aquesta llegenda.