domingo, 11 de diciembre de 2016

L'ERMITA DE SANTA LLÚCIA DE TRENTERES I LES PEDRES DE SANTA LLÚCIA

L’ermita o església de Santa Llúcia de Trenteres es troba en el nucli poblacional de Santa Llúcia, dins del municipi de Santa Pau, a la privilegiada comarca de la Garrotxa. Des d’aquest lloc meravellòs, rodejats de boscos, muntanya i natura, hem volgut recordar part de la llegenda de Santa Llúcia -patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista-, així com recollir algunes mostres testimonials de les curioses pedres rodones que es troben al voltant d’aquest fantàstic llogaret, conegudes popularment com pedres de Santa Llúcia.

Ermita o església de Santa Llúcia de Trenteres.

Per arribar a l’ermita de Santa Llúcia de Trenteres, sortirem de Santa Pau direcció a Olot, seguint la carretera GI-524 durant, aproximadament, uns 2 kilòmetres. Allà, en un trencant de camí de terra que surt cap a l’esquerra, i a pocs metres per sota de la carretera, trobarem aquesta petita església d’una sola nau dedicada a Santa Llúcia des de principis del segle XVIII, tot i que ja es té constància de l’existència d’aquest temple des del segle XV, quan estava dedicat a Sant Simplici.

Nummulits de Santa Llúcia de Trenteres.

Envoltats per l’esplendorosa natura de la comarca garrotxina, i no gaire lluny del volcà de Santa Margarida, del volcà del Croscat i la Fageda d’en Jordà, ens trobem en un lloc privilegiat, gairebé màgic, ideal per reviure part d’aquest món llegendari del passat.

LES PEDRES DE SANTA LLÚCIA

En l’aplec de Santa Llúcia, que es celebra cada any el dia 13 de desembre a Santa Llúcia de Trenteres, molt a prop de Santa Pau, la gent recull del terra que hi ha al voltant de l’ermita unes pedres rodones que es coneixen popularment com pedres de Santa Llúcia, que, segons assegura la tradició, són bones pels ulls.

Nummulits de Santa Llúcia de Trenteres, mides comparatives.

No és sorprenent que s’atorgui aquesta atribució “màgica” referida a la vista a aquestes pedres, ja que per les seves mides i forma, les pedres de Santa Llúcia poden recordar-nos fàcilment al cristal·lí dels ulls o al mateix iris ocular. Aquestes pedres, però, no són una altra cosa que nummulits, fòssils lenticulars molt apreciats en geologia com a fòssils guia, el nom dels quals, “nummulites”, no es una altra cosa que una forma diminutiva del llatí nummulus, que significa “petita moneda”, en referència a la seva mida i forma.

Nummulits de Santa Llúcia de Trenteres.

De fet, a Catalunya hi ha nombroses restes fòssils de nummulits, sent un dels exemples més coneguts el dels nummulits que es poden veure a les escales de la catedral de Girona (i a alguns edificis adjacents a aquestes), on els esglaons estan fets amb pedres que contenen nombrosos exemplars d’aquests fòssils.

Nummulits de Santa Llúcia de Trenteres, mides comparatives.

LA LLEGENDA DE SANTA LLÚCIA

A la façana principal de l’església de Santa Llúcia de Trenteres hi ha una fornícula amb la imatge de la seva patrona, Santa Llúcia. Llúcia de Siracusa (283?-304?), va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per l’església catòlica i ortodoxa, la festivitat de la qual es celebra el dia 13 de desembre, la nit més llarga de l’any segons el primer calendari julià.

Ermita o església de Santa Llúcia de Trenteres.

Segons la creença popular, el pare de Llúcia va morir quan ella era una nena i Llúcia va decidir consagrar la seva vida a Déu i fer un vot de virginitat, però la seva mare Eutíquia la va prometre amb un home pagà. Per convèncer a la seva mare que l’alliberés del compromís, Llúcia la va portar a resar a la tomba de Santa Àgata per demanar-li que curés la disenteria que Eutíquia patia des de feia quatre anys, quedant miraculosament guarida. Davant d’aquest fet, Eutíquia va accedir a cancel·lar el prometatge i repartir el dot del mateix entre els pobres.

Santa Llúcia, fornícula de Santa Llúcia de Trenteres.

Però contrariat, el pretendent de Llúcia va denunciar-la com a cristiana a un tribunal romà, i aquesta va ser sotmesa a un judici en el qual s’intentà que abandonés la fe cristiana i adorés els déus pagans. Davant la negativa de Llúcia a venerar l’emperador Dioclecià com a Déu, va ser sotmesa a diverses tortures, la més coneguda de les quals va ser l’extracció dels seus ulls, tot i que segons explica la llegenda Llúcia va continuar veient, fins que finalment va ser decapitada.

Santa Llúcia de Trenteres, interior.

Com passa amb tots els màrtirs, Santa Llúcia és representada amb una palma i l’objecte del seu martiri (una espasa) com a atributs i tot sovint se la sol representar mostrant els dos ulls arrencats en una plata. En motiu del seu martiri, se la considera la patrona tradicional dels cecs i protectora i guaridora dels mals de vista, pel que, entre els seus atributs de vegades també s’inclou un llibre o un llum d’oli.

Ermita o església de Santa Llúcia de Trenteres.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario