domingo, 6 de noviembre de 2016

LA LLEGENDA DEL CASTELL D'ESPONELLÀ

El castell d’Esponellà es troba al petit cim que domina el petit poble d’Esponellà, a la comarca del Pla de l’Estany, just sobre un dels marges del riu Fluvià, dins d’un petit bosc que és conegut com el Bosc del Castell. Es pot accedir fàcilment a ell partint des d’un punt de la carretera GIP-5121 que es troba adequadament senyalat. Les seves runes daten del segle XI al segle XVII, i l’estructura del castell és el resultat de successives reformes i ampliacions al llarg dels anys, raó per la qual es va anar modificant la seva forma original, quedant només uns pocs indicis en la zona més pròxima a l’entrada i el seu cos central. Amb tot, és un castell, com tot castell, té la seva història i les seves llegendes.


En el seu origen, el castell d’Esponellà va ser una torre de vigilància i control de la zona, que es trobava dins del terme de l’antic comtat de Besalú i fou propietat dels senyors de Creixell. Més tard, en l’any 1250, el rei Jaume I atorgà una llicència a la família Parera per construir una fortalesa en el lloc, passant a ser domini dels senyors de Vilademuls. Uns anys més tard, en l’any 1381, i per gràcia del rei Pere III, el castell ja va disposar d’un terme jurisdiccional, i al llarg dels segles, matrimonis, herències i vendes farien que el castell passés d’unes mans a unes altres, fins que la seva ruïna arribaria el segle XVIII, quan el castell seria definitivament abandonat.


LÀNIMA DAMNADA DEL SENYOR DEL CASTELL D’ESPONELLÀ

Segons explica la llegenda, sembla ser que un dia, després d’una dura i infructuosa jornada de cacera, el senyor del castell d’Esponellà va arribar tard a l’ofici que es celebrava a l’església del castell -a la capella dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, actualment també en ruïnes- i al descobrir que el capellà havia començat l’ofici de la missa sense esperar-lo, rabiüt i foll d’ira, li engegà un tret de ballesta, assassinant-lo dins d’aquell mateix recinte sagrat, al peu mateix de l’altar.


Llavors, hi ha qui diu que el poble, enfollit per aquest fet sacríleg, prenent-se la justícia per la seva pròpia mà, ajusticià al senyor del castell allà mateix; altres expliquen que l’assassí va intentar fugir i escapolir-se, però de res li va valer, ja que els feligresos l’empaitaren i el mataren i, per últim, encara hi ha qui afirma que el senyor va aconseguir fugir, però restà damnat per sempre més. Sigui com sigui, en el que sí coincideixen totes les versions és que, des d’aquell dia, l’ànima del senyor del castell d’Esponellà fou condemnada a vagarejar amunt i avall com si empaités i intentés caçar eternament una llebre invisible, apareixent en certes diades assenyalades.

Aquesta llegenda sembla estar emparentada amb el mite del Mal Caçador, molt conegut per les diferents terres catalanes, i que més enllà d’aquestes, també es troba a molts altres llocs d’Europa, on el Mal Caçador pren diferents noms.


Amb petites variants, llegendes similars a la ja esmentada -i també relacionades amb el mite del Mal Caçador-, es situen a les properes poblacions de Beuda, Fares o Juïnyà, totes tres situades a la veïna comarca de la Garrotxa.

Una variant d’aquesta llegenda descriu un caçador que escolta missa i que, de cop i volta, l’alerten els lladrucs dels seus gossos que han descobert una llebre. En el moment en què el capellà lleva Déu, el moment més important de la celebració eclesiàstica, el caçador abandona l’església per empaitar la llebre. De resultes d’aquest acte l’home rep el càstig de seguir l’animal a perpetuïtat, que no atraparà mai, molt sovint acompanyat d’una llodrigada de gossos que clapeixen amb el vent. I encara s’afegeix que el pobre que té la dissort de veure’ls, es sent atret per un estrany impuls, i passa a formar part d’aquesta comitiva fantasmal que sembla moure’s amb el vent.


Sembla ser que aquesta llegenda, la del senyor del castell d’Esponellà, podria haver estat originada per un fet històric real, per després haver afegit algunes de les parts vitals de la llegenda del Mal Caçador. Efectivament, el Dia de Tots Sants de 1647, el rector del poble, mossèn Pere Piferrer, fou ferit mortalment pel senyor del castell -per motius que no s’expliquen- quan es vestia per dir missa a la capella del castell d’Esponellà. En càstig del sacrilegi, no hi foren celebrats mai més els oficis divinals. Algunes fonts diuen que els pagesos es revoltaren i plantaren cara al senyor; d’altres, que el mataren, però les més ben documentades afirmen que només va haver de fer una petita penitència i que ben aviat va poder tornar a caçar amb la seva ballesta impunement.

LA PEROLA D’OR DEL CASTELL D’ESPONELLÀ

Com molts altres castells, sembla ser que el castell d’Esponellà encara amaga un tresor, una perola daurada molt grossa que no ha estat trobada mai.


Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario