domingo, 29 de julio de 2018

LLEGENDES DEL CASTELL DE RUPIT

El castell de Rupit, està situat just al cim d’un penyal de forma irregular enmig del poble del mateix nom, en el terme municipal de Rupit i Pruit, a la comarca d’Osona. Documentat per primera vegada l’any 1040, avui en dia de les seves restes en queden poca cosa: només algunes filades de mur fets amb pedra menuda però regular al voltant del turó on és situat, i un ampli mur conegut popularment com la Torre del Moro, de 5 m d’amplada, per 8 m d’alçada, i 2 m de profunditat. La resta de murs i estructures que es conserven se situen al subsòl tant del turó, com de les cases situades a la seva part inferior; aquestes cases podrien integrar murs i estructures del castell, corresponents a la muralla del recinte jussà. Actualment l’accés al mateix és impossible, ja que les cases del poble es van construir molt arran del mateix. Però anem per les llegendes!

La Torre del Moro, del castell de Rupit.

Segons la tradició, el castell de Rupit pertanyia als moros; no és pas casualitat que la part que més sobresurt de l’antic mur d’aquest castell encara sigui conegut com la Torre del Moro. De fet, les dues llegendes que he trobat sobre aquest castell els té per protagonistes.

EL SETGE PER LA FAM DEL CASTELL DE RUPIT

En un setge perllongat dels cristians en vers els moros, que en una època de la història foren els ocupadors originals d’aquest castell, sembla que aquests tenien un gat ensinistrat que els duia peix, escolant-se per una estreta mina (on s’ha d’entendre que potser no hi podien passar les persones), pescant així l’aliment pels assetjats, de manera que no els faltava menjar.

Rupit.

Recorda aquesta història una d’aquelles llegendes tan habituals que es dona a diversos castells catalans, conegudes com llegendes del setge per la fam, amb la diferència que si bé és habitual que en aquestes es parli de túnels secrets o cisternes que porten fins un riu on els assetjats obtenen peix fresc, en aquesta el qui pesca el peix no és un dels assetjats, sinó un animal -el gat- ensinistrat per aquests.

UN TÚNEL SECRET FINS LA VALL D’ARO

Més coneguda i popular és una altra llegenda que també ens parla d’un túnel secret d’aquest castell, o ves a saber si aquest no seria el mateix túnel o mina per on baixava aquell gat. El cas és que l’existència d’aquests túnels no degué passar inadvertit per la moreria, ja que arribats els temps difícils, en que els musulmans es començaren a retirar d’aquestes terres, sembla que van fugir per la mateixa mina o una altra de semblant, deixant amb un pam de nassos als assetjadors cristians que eren fora. Tant de temps passà fins que els de fora s’adonaren que el castell era buit, que per llavors els moros ja havien sortit per un cap de mina que donava a la Vall d’Aro -a la comarca del Baix Empordà!-, embarcat i navegat fins les aigües de l’Islam.

Cases al peu del castell de Rupit.

Així, ja us podeu fer una idea de la llargària d’aquest túnel o mina! Ja que tot i que no contéssim el seu desnivell i anéssim en línia recta des del castell de Rupit fins la Vall d’Aro, el trajecte mínim seria de 50 kilòmetres de longitud! I això, tot i que no haguéssim d’afegir la longitud de possibles voltes i revoltes per l’interior de la terra.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació us deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre del castell de Rupit i els seus  voltants que espero que serveixin per il·lustrar millor aquesta llegenda.

El turó del castell, al cim de Rupit.

Casa al peu del castell de Rupit.

Rupit, antic portal.

Rupit, antic finestral tapiat.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario