martes, 1 de noviembre de 2016

5ª ZOMBIE WALK DE GIRONA (2016) – ACOCOLLONA’T (Versió en català)

Pots llegir aquest text en castellà clicant aquí /
 Puedes leer este texto en castellano clicando aquí:
"5a Zombie Walk Girona (2016) - Acocollona't (Versión en castellano)"

Text de: Joan Ramon Santasusana Gallardo.
Fotografies de: Esther Ortega López.

Un any més, la nit del 31 d’octubre de 2016, Girona ha pogut gaudir d’una nova edició de la Zombie Walk amb motiu de l’Acocollona’t -el Festival de cinema fantàstic i de terror de Girona-, les Fires de Sant Narcís i, com no, l’arribada de la Nit de Difunts, altrament coneguda avui en dia com Halloween, consolidant-se, ara sí!, amb aquesta 5ª edició, com un autèntic referent pels aficionats del gènere zombi, la gent amant de caracteritzacions terrorífiques, els nens disposats a passar-s’ho d’allò més bé, o simplement del món més friki i somiador, dient això últim amb tot el respecte, ja que jo em considero un més d’ells. Tot plegat, una excusa més per celebrar alguna cosa quelcom diferent a la ciutat de Girona! Ara, sense entretenir-me més, aquí deixem algunes les imatges que vam recollir, i a esperar fins l’any que bé!


Bé, una vegada més ja la tenim aquí! La Zombie Walk de Girona ha tornat, sembla que per quedar-se definitivament com un dels elements típics del Festival de cinema fantàstic i de terror de Girona, l’Acocollona’t, i un referent per la vessant més friki –això dit amb tot l’amor- de les Fires de Sant Narcís.

ELS ZOMBIS HAN VINGUT PER QUEDAR-SE!

Sembla que finalment sí, amb aquest 5a edició de la Zombie Walk Girona, els zombis han vingut per quedar-se, consolidant definitivament aquesta iniciativa que va parir-se  cinc anys enrere des de l’organització del Acocollona’t com un element més del festival, però a la vegada independent d’aquest.

Efectivament, la tarda del dia 31 d’octubre, la Zombie Walk s’iniciava a les 16:00 h a la Plaça del Vi, davant de les portes de l’Ajuntament de Girona, amb l’inici de sessió de maquillatge pels més grans i els més petits, amb la participació d’un grup d’experts maquilladors. Una hora més tard, a les 17:00 h ja s’iniciava la Photocall Zombie Walk, on fotògrafs professionals, semiprofessionals i familiars es podien delectar fotografiant als seus zombis preferits i alguns dels supervivents.


Per les 18:00 h ja es convidava a fer la concentració massiva de zombis i soldats per, una hora més tard, donar inici al tret de sortida de la Zombie Walk, amb els retards habituals que solen ser típics d’aquesta mena d’esdeveniments, és clar.

Tot plegat una excusa més per passar-s’ho d’allò més bé, interpretant a alguns zombis i morts vivents, sentit l’arribada de l’imminent apocalipsi zombi, i tenir una excusa per fer junts una celebració d’aquestes característiques en una ciutat com Girona, on es troben a faltar més esdeveniments populars d’aquestes característiques, bàsiques tant pels més menuts com per persones com jo, que necessiten sentir més els elements vius frikis de la ciutat. I quina millor manera de fer-ho, sinó, que amb la Zombie Walk Girona?


BUSCANT MILLORAR: FENT CRÍTICA CONSTRUCTIVA

Ara bé, no tot han de ser flors, hi també voldria fer una mica de crítica constructiva.

El primer i més important és la desorganització en molts sentits; alguns d’aquests aspectes serien millorables, d’altres, no tant, ja que molta de la desorganització imperant té que veure no amb l’organització de la Zombie Walk, sinó amb la gent normal de peu, dels curiosos que venen a mirar, o dels acompanyants (generalment pares o amics), que sense anar de zombis, es barregen entre ells, convertint la multitud de zombis, soldats i supervivents, en un aiguabarreig de persones totalment normals que més que ajudar, simplement són un destorb tant pels participants d’aquest esdeveniment, com pels fotògrafs i organitzadors, fent que al final tots plegats caminin escampats, sense cap mena d’ordre ni control, i al final molts es perdin pel camí.


És això millorable? Sí, clar que sí, però per això suposo que s’ha d’aconseguir una organització més controlada i una mica de participació ciutadana.

Potser, ja d’entrada, seria important que des d’un bon principi, els organitzadors no permetessin que en el punt de trobada i sortida (en aquest cas la Plaça del Vi), els participants i els espectadors es barregessin incontroladament, o, al menys, que no ho fessin a tota la plaça, sinó només en alguns punts. D’aquesta manera s’evitaria que els zombis anessin escampats ni, a l’hora de la sortida, es trobessin que no poden seguir la comitiva per culpa dels espectadors i curiosos que els tallaven el pas.


El tret de sortida mateix de la Zombie Walk ja va ser una mica caòtic, al no aconseguir establir un cordó o un passadís on els zombis i supervivents poguessin desfilar tranquil·lament, sense topar-se amb els curiosos i ciutadans a peu que travessaven pel mig del seu camí, molt d’ells palplantats o quiets en mig del seu pas només per fer fotografies o posar-se a establir converses intranscendents, o travessant els cotxets de criatures al seu pas, tallant la circulació, formant un tap important. En aquest sentit, sobretot els que eren espectadors del esdeveniment, haurien d’entendre que abans que tot, els primers que han de sortit de la plaça o punt de sortida són els participants, i no els espectadors.

Un cop començat l’itinerari, i més tenint en compte el que passava a la sortida, on els participants tenien problemes per sortir del tap format pels vianants, un altre problema era la velocitat en que marxava la comitiva, fent que la separació entre un grup de zombis i un altre cada cop fos més gran i alguns d’ells es perdessin per algun punt del camí. Si a més, a això hi afegim que no es va seguir la ruta prèviament establida, la cosa empitjora.


Seria aquest punt millorable? Suposo que sí, novament sí hi hagués més participació ciutadana, i si l’organització hagués disposat de més voluntaris per anar formant un passadís que obrís el pas, impedint que els vianants entorpissin el camí de la marxa.

Novament, si un ho pensa bé, el fet de que els participants es distanciessin molt uns dels altres, això també complicaria aquest aspecte, doncs a més distància, més voluntaris farien falta per anar obrir un passadís i anar guiant als zombis.


Altres aspectes importants serien precisament els elements de guies. La manca d’un micròfon o un altaveu que es fes sentir prou fort, va fer que només els zombis més propers als elements dels guies, poguessin escoltar les seves instruccions. Més enllà d’uns pocs metres, la veu dels organitzadors es perdia entre els sons i crits dels espectadors i curiosos, i no es feia sentir. Alguns elements lluminosos, especialment de sirenes o llums intermitents, potser també haurien ajudat a sortir del pas.

El fet de que un grup de soldats o supervivents, o fins i tot alguns zombis, tanquessin la comitiva guiant als endarrerits, i es fes us de walkie talkies o mòbils, també hauria ajudat a que molts participants no es perdessin pel camí, sempre, això sí, que la separació entre uns i altres no fos gaire gran, ni es formessin buits en mig de la comitiva que fes que molts d’ells es desviessin del trajecte.


I no totes les crítiques han d’anar dirigides cap a l’organització, compte! Tot i que d’entrada alguns zombis o supervivents entren en el seu paper, udolant i xisclant uns, fent crits d’alerta els altres, el cert és que molts zombis no actuaven com tal, ni interpretaven, caminant simplement com persones normals disfressades, portant a les seves mans mòbils, gots o ampolles d’aigua, i parlant i rient tal qual com i anessin normals pel carrer. En aquest sentit, potser he d’aplaudir més a la gent que anava de soldat o supervivent, que va semblar que es ficaven més en el seu paper, potser perquè ja havien parlat abans del que havien de fer durant l’itinerari.

Més enllà d’això, també era visible que alguns dels participants semblava que venien més a una festa de Halloween que no pas a una Zombie Walk, ja que de més que elements sorgits de pel·lícules de zombis o morts vivents, semblaven anar disfressats d’altres personatges sorgits del cinema de terror; però en aquest sentit, s’ha de dir que al menys van participar disfressats, millor que no pas anar de civil. El simple fet que alguns pares acompanyessin els seus fills disfressats, sinó anant disfressats ells mateixos, si anar una mica maquillats per l’ocasió, ja ajudava.


Si us plau, pares, si porteu els vostres fills a una Zombie Walk, al menys participeu vosaltres mateixos de la festa. No seré jo qui us obligui a fer-ho, però seria un detall!





































No hay comentarios:

Publicar un comentario