El corb de Bàscara. |
HISTÒRIA
Abans d’explicar la llegenda, fem un petit repàs a la història per situar-nos millor.
Durant el segle XVII, en l’any 1650 i l’any de 1652, la vila de Bàscara va viure dos brots de pesta bubònica que van afectar a la població de manera important. Per ser conscients de la magnitud del que va significar aquella tragèdia, hauríem de tenir en compte que el cens d’habitants de Bàscara cap l’any 1553 indicava que dins del seu terme hi havia 67 habitants censats, mentre que l’any 1717 n’hi havia 368. D’això, hauríem de deduir que durant els anys dels que parlem, el nombre d’habitants de la vila oscil·laria en un valor comprès entre aquestes dues xifres.
El carrer del Mig (Bàscara), entrant des del carrer del Castell. |
El primer brot de pesta va succeir l’any 1650, entre els dies 8 i 23 de juliol, en que a la població van morir un total d’11 persones, 10 d’elles a causa de la pesta: nou membres de la família Espolla, entre familiars i servents, i el cirurgià Mº Salvi Boy.
Dos anys després, l’any 1652, entre el 30 de maig i un dia indeterminat del mes de juliol, van morir 51 persones, 48 d’elles a causa de la pesta (d’aquests, 3 durant el mes de maig, 29 durant el mes de juny i 16 durant el mes de juliol), dels quals 12 van ser homes, 20 dones i 16 albats (així s’anomenaven a les criatures mortes abans de tenir ús de raó). No cal dir que el pànic va ser tal, que molta gent va fugir de la vila pel temor d’un contagi que des del seu inici anava en augment. La relació de la llista de malalts traspassats va encapçalada amb una nota que diu “Als 30 de maig de 1652 se declara lo contagi que Deu nos guard a la vila de Bàscara dia de Corpus”.
LA LLEGENDA DEL CORB DE BÀSCARA
Diu la llegenda que el dia que el poble de Bàscara estava reunit a la plaça de la vila ballant, celebrant la seva festa grossa -possiblement, per aquelles dates, la festa de Corpus-, un corb ferit va caure al carrer del Mig. Tement que la ferida del corb fos causada per la pesta, que durant aquells temps estava assolant les terres catalanes, i tement també que aquesta no es pogués estendre a la població, el batlle va ordenar aixecar un mur a banda i banda del carrer del Mig, fins que s’asseguressin de que no hi havia perill. La por, fos casual o no, va resultar premonitòria, perquè aquell mateix any de 1650, i en un sol mes -entre els dies 8 i 23 de juliol-, van morir deu vilatans per contagi de l’epidèmia de la pesta, i dos anys més tard, moririen quaranta-vuit vilatans més a causa de la mateixa malaltia.
El carrer del Mig (Bàscara), entrant des de la Plaça Major. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario