LLEGENDES DEL CASTELL DE PALAFOLLS

El castell de Palafolls està situat a dalt del turó del Castell (a 188 m d’alçada), dins dels límits del municipi del mateix nom. A prop de la costa, es troba situat a la cresta d’una muntanya allargada i de poca elevació que s’estén de nord-oest a sud-est i que va quasi paral·lela al riu Tordera, el que li atorga una vista panoràmica del curs baix i tota la plana fèrtil del riu, de bona part de la costa del Maresme i del paisatge muntanyenc i boscós que l’envolta. Molt enrunat actualment, aquest és un dels castells més grans de Catalunya, amb tres recintes esglaonats, la torre d’homenatge i diverses sales i annexos, entre els quals destaca una capella dedicada a Santa Maria. Com no podia ser menys, amb totes aquestes característiques, no és d’estranyar que al voltant d’aquest castell afloressin tot un conjunt de llegendes i creences.

El castell de Palafolls.

Hi ha indicis que indiquen que l’indret on avui en dia s’alça el castell de Palafolls ja havia estat fortificat molt abans de la construcció del mateix, i hi ha motius per creure en l’existència d’una força estratègica pre-feudal pertanyent als vescomtes de Girona, que dominaria la part baixa de la Tordera i la via d’accés a la costa del Maresme i a Barcelona.

Visió del castell des de la capella de Santa Maria.

Les restes que del castell que es conserven actualment estan datades del segle X (ja és esmentat l’any 968, en la fundació del monestir benedictí de Sant Pau, a la moderna localitat de Sant Pol de Mar) fins al segle XIV, en què va assolir la seva grandària actual. Antigament, aquest castell va esdevenir el centre de la important baronia de Palafolls dins el comtat de Girona, jurisdicció de la qual s’estenia pels actuals termes de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i part de Blanes.

Part superior del castell.

La planta del castell, de forma allargada, és força complexa, dividida entre la part sobirana i la jussana. L’emplaçament, amb els acusats desnivells de la muntanya, determina aquesta irregularitat, amb un desequilibri manifest en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d’agrupar-se al cim, que s’alça a l’extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es prolonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l’allargat planell. Tot i així, el conjunt presenta una planta aproximadament rectangular dins de la qual s’acumulen els edificis residencials a la meitat meridional i més enlairada.

Capella de Santa Maria, dins del recinte del castell.

L’ORIGEN LLEGENDARI DEL CASTELL DE PALAFOLLS

Es diu que el castell de Palafolls fou construït per un cavaller franc a qui havia estat atorgada en feu una gran part de Maresme.

Visió panoràmica del castell de Palafolls.

EL PRIMER CASTELL CATALÀ QUE VA UTILITZAR RASTELL

Segons la tradició, el castell de Palafolls fou el primer castell de Catalunya que va utilitzar el rastell o reixa de porta, el dispositiu movedís de defensa muntat a la porta fortificada o a la barbacana d’un castell o d’una vila, que era constituït per un enreixat de metall o de fusta que podia apujar-se i abaixar-se mitjançant un cabrestant i un contrapès, per a impedir (un cop baixat) el pas als soldats enemics.

Antiga portalada del castell de Palafolls.

EL SETGE PER FAM

Segons en Joan Amades, del castell de Palafolls se’n conta l’estesa història del setge per fam, en que l’enemic que assetjava un castell (que no especifica si eren moros o cristians) esperava la rendició dels residents del mateix quan, per manca d’aigua i queviures, no els quedés més opció que la mort per set i gana, o la rendició. Quan els residents del castell van convidar al cap de les forces assetjadores, i li serviren com a àpat peix fresc pescat al mar, on sembla ser que els habitants del castell arribaven a través d’una llarga mina, als assetjadors no els va quedar cap altre remei que marxar, al comprovar que d’aquesta manera el setge seria interminable.

Castell de Palafolls, detall.

EL PASSADÍS DEL CASTELL DE PALAFOLLS

Com ja hem vist per l’anterior llegenda, s’afirma que el castell de Palafolls té un passadís secret que, segons la tradició, surt d’un lloc indeterminat del recinte del castell, i va a parar a un altre lloc, també indeterminat, de la propietat coneguda com Cal Sastre, que es troba una mica més avall del castell, sense que la tradició ens sàpiga especificar, però, si aquesta sortida és troba sota cobert o bé està amagada entre algun d’aquells racons que el bosc o la muntanya propicien.

Castell de Palafolls, detall.

De l’ús d’aquest passadís, no se sap si només es feia servir per abastir o fugir del castell en cas de setge, tal i com ja hem explicat en una anterior llegenda, o bé s’utilitzaria per contribuir a la unió d’homes i dones que vivien en llocs diferents.

EL TRESOR DEL CASTELL DE PALAFOLLS

De totes les llegendes del castell de Palafolls, possiblement la més popular i coneguda és aquella que ens explica l’existència d’un llegendari tresor que es troba a dins d’unes coves que hi ha a sota del castell de Palafolls, on sembla ser que els antics propietaris d’aquesta fortificació haurien anat guardant els seus tresors amb el pas dels anys. D’entre totes les peces més preuades, hi hauria un burro d’or massís.

Sota el castell s'hi amaga un tresor...

Després de que el castell fos abandonat, i que aquest es va anar enderrocant amb el pas del temps, moltes d’aquestes riqueses van quedar soterrades. Qui les vulgui anar a cercar només ho pot fer la nit màgica de Nadal, abans de la mitjanit, únic moment de l’any en que l’accés al mateix és possible, però només el pot treure d’aquestes cambres secretes del castell mentre toquin les dotze campanades, ja que al sonar la darrera batallada de la mitjanit, un s’ha de trobar a més d’una llegua -uns cinc kilòmetres i mig- del castell o del contrari tot l’or que hagi tret se li transformarà immediatament en pedra i ja no valdrà res.

Castell de Palafolls, detall.

Es sap de molta gent que ha intentat recuperar aquests tresors amagats, i fins i tot hi ha qui obtingut temporalment grans quantitats d’or a l’aconseguir entrar a les coves o cambres secretes del castell. Però com sol passar en aquests casos, la cobdícia ha pogut més que el seny, i n’ha carregat en excés. Així, no se sap de ningú que mai hagi aconseguit cap riquesa del tresor del castell, perquè mai cap persona ha aconseguit allunyar-se prou com per poder-se quedar ni una sola unça d’or. El cas és que, segons expliquen, el tresor del castell segueix allí, a l’abast de tot aquell que el vulgui arreplegar.

LA MARE DE DÉU DE VIVELLES

A l’església de Sant Genís de Palafolls, a banda del sant titular, s’hi venerava la Mare de Déu de Vivelles, també coneguda com a Mare de Déu de les Dones, una talla del segle XIV que sembla que era procedent de la capella de Santa Maria, del castell de Palafolls. Aquesta talla està desapareguda des de l’any 1957.

La Mare de Déu de Vivelles.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixem algunes altres fotografies que vam prendre durant aquesta visita que esperem que puguin servir per il·lustrar millor aquesta llegenda.

Castell de Palafolls, detall.

Pujant cap al castell...

Entrant al castell...

Castell de Palafolls, detall.

La capella de Santa Maria.

Interior de la capella de Santa Maria.

Castell de Palafolls, detall.

Mirant cap a la costa...

   

Castell de Palafolls, detall.

Castell de Palafolls, detall.

Castell de Palafolls, detall.

Castell de Palafolls, detall.

Castell de Palafolls, detall.

Castell de Palafolls, detall.

Visió panoràmica de la portalada del castell de Palafolls.

Visió panoràmica del castell.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.