LA LLEGENDA DEL CASTELL DE MONTAGUT DE SANT JULIÀ DE RAMIS

El castell de Montagut, localitzat a Sant Julià de Ramis, a la comarca del Gironès, es una fortificació de gran valor estratègic, ja que antigament, des de l’anomenada Muntanya del Castell, dominava tota l’entrada de la vessant nord de Girona, Sarrià de Ter, les muntanyes de la Garrotxa i la vall de Banyoles. Encara que documentalment ens consta que el castell ja estava aixecat en el segle XIII, és probable un origen anterior del qual en romanguin restes en el subsòl i en part de les estructures visibles actualment.

Segons la tradició, antigament, el pla de Sarrià havia estat un gran estany i, de fet, així ho afirmen també moltes altres llegendes similars, que ens expliquen que pràcticament totes les terres del Gironès havien estat sota les aigües d’un gran llac, així com moltes de les terres d’altres comarques veïnes, com són les de l’Alt i Baix Empordà.

Bé, fos com fos, el cas és que per sobre d’aquestes aigües s’aixecava el castell de Montagut, i a la part del davall del castell hi havia unes pedres grosses que semblen una mena de muralla natural, i just damunt d’aquesta paret hi havia una mena de camí, dit el camí dels abeuradors, precisament perquè conduïa fins les aigües d’aquest estany. I així, un dia, els cavalls dels cristians que habitaven o servien al castell de Montagut, van baixar a l’enorme llac que s’estenia als peus de la muntanya o estava el castell per tal d’abeurar-s’hi.

Ai, Las! Els moros, cobejosos i amb l’afany de prendre aquells meravellosos animals, els perseguiren, i aquest fugiren cap a la seguretat del castell, quan tot d’una, aquelles pedres que protegien al castell com un mur natural es van alçar i caigueren damunt dels moros, precipitant-los al fons de l’estany, on s’ofegaren sota les seves aigües.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.