Mundos propios: LA LLEGENDA DE LA TORRE DE MEROLA I EL CASTELL DE MONTPALAU

En aquesta ocasió ens acostem fins a Pineda de Mar, a la costera comarca del Maresme, per visitar dos punts geogràfics pròxims però diferents: la torre de Merola i el castell de Montpalau. Units per la seva història, també estan units per la llegenda.

La torre de Merola.

Antigament la torre de Merola era una casa aloera del castell de Montpalau, ambdós dins del terme municipal de Pineda de Mar. Aquest casalot, l’origen del qual possiblement ja data del segle X, tot i que no està documentat fins el segle XII, va ser un important casalot de tres plantes del que actualment, però, només se’n conserva part de les seves parets, la seva torre de defensa de planta circular, la portalada d’accés, alguns finestrals i les restes de la capella dedicada a Santa Anna (del segle XVII o posterior), motiu pel qual aquest edifici també sol ser conegut popularment com torre de Santa Anna o Santa Anna de Merola.

La torre de Merola, detall.

Molt proper a la torre de Merola, al cim del turó de Montpalau (265 m), trobem les restes de l’antic castell homònim, del que només queden alguns murs i les restes de la torre de l’homenatge, caiguda en grans blocs així com les restes de les muralles del recinte superior, encara en una bona alçària, i d’una capella dedicada a Sant Miquel.

El castell de Montpalau.

Molts segles abans de la construcció del castell, ja en el segle IV abans de Crist, aquest lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que va deixar nombrosos vestigis de la seva presència, que va tenir continuïtat en època romana. Probablement, la major part de la pedra d’aquest antic assentament seria utilitzada més tard per a l’edificació del castell medieval, la jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l’Alt Maresme, des d’Arenys fins a Hortsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls. El castell de Montpalau, però, tenia un paper de fortalesa, sense cap funció residencial o d’habitatge permanent. Tot i que ja està documentat al segle XI, es creu que al segle XV ja es trobava força malmès.

El castell de Montpalau, detall.

DE MINES I TÚNELS SECRETS

A Pineda de Mar s’explica que des de la torre de Merola -popularment coneguda també com torre de Santa Anna o Santa Anna de Merola- hi surt una mina subterrània que la comunica directament amb el castell de Montpalau, al cim de turó del mateix nom, a aproximadament 1,5 kilòmetres de distància l’un de l’altre si ens hi dirigíssim amb línia recta. Hi ha qui diu que, dins d’aquesta mina subterrània, s’hi han trobat escrits a dins, i també unes monedes conegudes com monedes de delme. Sembla ser que com que abans hi havia tantes guerres, aquest túnel era força utilitzat, ja que la gent podia escapar per allà per anar a refugiar-se al castell.

L'entrada subterrània al túnel de la Torre de Merola.

Segons ens explica un veí del carrer del Segrià, que es troba a poc més de 100 metres de la torre de Merola, avui en dia aquest edifici està en un estat totalment ruïnós. Segons ens detalla, des d’un punt d’aquest edifici hi surt un forat que portava a una espècie de túnel que conduïa fins al castell de Montpalau. Ell havia vist aquest forat quan era petit, i s’hi podia avançar fins una distància d’uns cinc metres abans de trobar un munt de terra que tapava el camí. Ara bé, del cert, no sabria dir si el túnel arribava al mateix recinte del castell o a les seves immediacions, en un d’aquells amagatalls que el bosc propicia, o bé simplement era un forat que s’endinsava pocs metres més enllà d’on ell havia vist.

Pou cobert proper al castell de Montpalau.

A tall d’anècdota, voldríem comentar que al visitar pujar a peu el turó de Montpalau, i a pocs metres ja del castell, ens vam trobar un curiós pou rodó que semblava quelcom a la sortida d’un túnel, ofegat o cobert de terra. Això ens va fer sospitar si aquell no seria el suposat forat de sortida del túnel de la torre de Merola que alguns creien que conduïa al castell, ja que la llegenda no ens aclareix si aquest duia directament al castell, o la seva sortida estava ubicada a les rodalies d’aquest.

ELS TRESORS ENTERRATS DEL CASTELL DE MONTPALAU

Segons el testimoni d’un vell pastor anomenat Quel, datat de 1878, en el castell de Montpalau hi ha uns pous plens de moneda, però ningú sap on són. No sabríem especificar si aquest tresor amagat estaria format per les mateixes monedes de delme de les que se’ns parla a la història de la mina de la torre Merola o serien d’un altre tipus.

DE QUAN LA MAR COBRIA TOTA LA PLANA DEL MARESME

També s’explicava que als peus del castell de Montpalau hi havia unes anelles de ferro avui en dia ja desaparegudes. Aquestes anelles servien perquè, quan antigament el mar cobria tota la plana del Maresme, els vaixells s’hi poguessin fermar.

Restes dels murs del castell de Montpalau.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixem algunes altres fotografies que vam prendre durant aquesta visita que esperem que puguin servir per il·lustrar millor aquesta llegenda.