LA LLEGENDA DEL CASTELL DE CARTELLÀ

El castell de Cartellà (documentat per primer cop al segle XIII), es troba a prop del petit poble de Cartellà, dins del municipi de Sant Gregori, a la comarca del Gironès, descansa en mig d’una gran esplanada triangular envoltada d’un fossat natural de considerable alçada format per la confluència del torrent de Gàrrep i el torrent de Pedrola, que marquen el terreny amagat entre la vegetació d’una forma abrupte, amb una amplada que pot anar dels 15-20 metres d’un costat a l’altre, i una fondària que ronda els 8-10 metres. La llegenda d’aquest castell fa referència a un cavaller anònim que simplement és conegut com el baró de Cartellà, tot i que en algunes ocasions aquest cavaller és identificat com Arnau de Cartellà, considerat el fundador mític de la nissaga del mateix nom, possiblement perquè la història es situa en aquella època fosca en que en aquestes terres gironines va trobar-se sota el domini dels sarraïns.

El castell de Cartellà.

EL BARÓ DE CARTELLÀ

Sembla ser que un dia, el baró del castell de Cartellà va sortir a fer una passejada a cavall i fou sorprès per un grup de sarraïns que recorrien la zona. En veure’l, els moros el perseguiren per capturar-lo i el baró va decidir girar cua i fugir cap al castell, amb la dissort de que es va trobar que el pont llevadís que conduïa a l’interior del castell -allà on avui dia trobem un pont de pedra- estava alçat i no hi havia cap soldat a la muralla al qual pogués prevenir del perill en que es trobava.

L'entrada al castell...

Veient que els moros ja s’acostaven i que amb tota seguretat anava a caure pres, no volent passar pel mal tràngol de la seva captura, decidí arriscar-se i, encomanant-se a la Mare de Déu de l’Esperança, esperonà el cavall i es llançà per damunt de l’abisme del fossat del castell, arribant miraculosament a l’altra costat del mateix, talment com si tant cavaller com cavalcadura haguessin estat transportats per una mà salvadora.

Els sarraïns, no se sap si valerosos o enfollits, veient ja al baró en poder de les seves mans, el volgueren imitar i també esperonaren les seves cavalcadures, però amb diferent resultat. Tots ells caigueren al fons del fossat amb les seves muntures, i si no van morir, degueren quedar ben escalabrats, malmesos, camatrencats, i més d’un degué deixar-s’hi la closca i l’enteniment en al fons d’aquell fossat per marxar amb la cua entre les cames.

Cap al pati d'armes...

En agraïment per aquest miracle que li va salvar la vida, el baró de Cartellà va fer construir una ermita dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, que avui en dia encara es troba tot just al costat del castell.

ARNAU DE CARTELLÀ

Segons explica una altra versió d’aquesta llegenda, pel demés similar a l’anterior, el senyor del castell de Cartellà no era un altre que Arnau de Cartellà, el fundador de la nissaga del mateix nom. Això és així, perquè Arnau de Cartellà va combatre al costat del rei Carlemany i les seves tropes, l’any 778, en la lluita per recuperar la ciutat de Girona de les mans dels sarraïns que l’havien conquerida.

Visió fortificada...

Aquesta versió ens explica que Arnau de Cartellà no sortia del castell de passejada, sinó tot el contrari, fugia d’una cruent batalla en els boscos de Taialà, en que els cristians anaven perdent contra els sarraïns. Per tal de salvar la seva vida, perseguit pels moros es va dirigir al castell, per veure com era acorralat davant del torrent de Gàrrep pels seus enemics, ja que el pont era aixecat. Encomanant-se a la Verge de l’Esperança perquè el seu cavall pogués saltar el fossar, va escapar miraculosament d’una mort segura, i en agraïment, el noble cavaller cristià, va fer erigir la capella que hi ha al costat del castell, que tenia dedicada a la Verge Maria, i que des d’aleshores en endavant es dedicà a la Mare de Déu de l’Esperança.

L'ermita de la Mare de Déu de l'Esperança.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.