GERMANA

A la meva germana Susana. Qui la coneix, ja sap el cor que té...

Hola, germaneta!

Avui recordo quant temps vàrem compartir junts a la nostra infància i bona part de l'adolescència, jo el germà petit, tu la germana gran! Recordo com de petit jugava amb les teves nines, i corríem pel camp o vora el riu amb els nostres amics jugant a cuita i amagar o explorant els recons incògnits de la naturalesa a vora del Cardener! Recordo quan, en la meva adolescència em duies amb la teva colla a la platja de Vilanova, tot fent-me sortir de casa! Recordo com en cert temps de la meva vida, quan els nostres pares estaven vivint a Girona, em vas fer de mare! Després d'això, el temps va separar els nostres camins, jo a Girona, tu a Vilanova, però tu vas continuar sent la meva consellera!

Jo, com ja saps, he anat sempre molt a la meva, movent-me en aquest univers paral·lel propi que funciona de manera diferent a la resta del món, on les lleis humanes no s'apliquen tal i com voldria la societat, sempre m'he sentit diferent. Però saps que t'he buscat sempre que he necessitat consell, quan he necessitat plorar o he volgut entendre aquest món que no comprenc. M'has vist disfrutar de les alegries que el món ofereix i patir les tristeses del desamor. Som molt diferents l’un de l’altre, el meu pensament sempre ha estat molt divergent, però saps que tot i la meva radicalitat en alguns pensaments, sempre ens hem entés, i tot i fer sempre la meva, sempre t'he escoltat.

Sé que de vegades encara creus que hauries d'haver estat més per mi en els mals moments d'aquests últims anys, perquè de jove sempre vaig acudir a tu quan ho necessitava, i tu sempre em vas brindar l'ajuda que et demanava. Per tu sóc l'etern germà petit, ho sé! Però bé, saps que sol o en companyia, sempre me n'he sortit, sempre he lluitat i he tirat endavant aixecant el cap, sinò orgullòs, desafiant. M’has vist plorar i m’has vist riure. M’has vist tal com sóc i mai m’has jutjat. I tot i així, ara tens una família numerosa i creus que m'hauries d'ajudar, haver estat més per mi, i no és així. Tens una gran familia i és allà on ara reposa la teva responsabilitat. Un dia, sense que t'adonessis, el teu germà petit és va fer gran i va poder continuar endavant en aquest camí que és la vida tot sol. Caient de vegades, sí, però aixecant-se i continuant endavant.

Saps, Susi? Per mi sempre seràs la meva germana, la meva amiga i una de les persones que conec que té el cor més gran. Dit això, cal dir que t'estimo? Sé que encara que no t'ho digui sovint, ja ho saps molt bé.

Avui, només necessitava dir-te aquestes paraules.