domingo, 28 de octubre de 2018

LA LLEGENDA DEL CASTELL I EL BOSC DE COMIOLS

Comiols és un petit llogaret abandonat que pertany al municipi d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera, que es troba a la part meridional de la Serra de Comiols, al port de la Serra que dóna entrada al Pallars Jussà, sobre la carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp. Al cim d’un petit promontori rocós, trobem les restes del castell de Comiols, l’església de Sant Romà i tot un conjunt d’edificacions en ruïnes que, tot i així, han deixat empremta en aquesta terra i no han perdut part de l’encant i bellesa del que deurien gaudir en temps passats. En un llogaret com aquest, no hi havia de mancar pas la seva pròpia llegenda.

El castell de Comiols.

Si bé avui en dia Comiols és un lloc deshabitat, ha estat un punt on les llegendes es feren presents des de molt temps enrere.

Una d’aquestes llegendes ens explica que l’antic senyor del castell de Comiols tenia una filla d’una bellesa extraordinària, blanca com un lliri, però que, a causa de la claror del sol, s’emmorenia i això l’enlletgia.

L'antic poble de Comiols, amb el castell i l'església de Sant Romà al fons.

Desitjós el senyor de que la seva filla conservés la blancor de la cara, va acudir a una bruixa molt famosa de Anya -un petit poble que es troba dins del municipi d’Artesa de Segre- per tal de demanar-li consell i ajuda per solucionar semblant situació. La bruixa li va dir que prou li donaria un remei, i li feu pagar tres unces d’or, donant-li quatre llavors que havia de sembrar al punt de mitjanit de Nadal, tot dient-li que, si ho feia així, sortiria al voltant del castell un bosc tan espès que prou hi hauria treball per poder-lo travessar, i que dintre del bosc, on es quedaria el castell, no hi entraria ni un raig de sol a causa de l’espessor del brancatge.

El senyor del castell ho feu així i, arribada la mitjanit de Nadal d’aquell mateix any, va plantar aquelles llavors i va néixer un bosc tan espès al voltant del castell, que en aquell punt no hi entrava ni un raig de sol, i la filla del senyor va poder conservar-se blanca com un lliri. I sembla ser que el famós bosc de Comiols (que certament va existir) i segons la veu popular era un bosc enorme, salvatge i magnífic, hauria sorgit d’aquesta realitat llegendària.

Comiols, antic llogaret abandonat.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació us deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre del llogaret abandonat de Comiols, amb el castell, l’església de Sant Romà i les restes del petit poble que allí hi va haver, que espero que us ajudin a submergir dins d’aquesta llegenda que us hem explicat.

Sobre el serrat de Comiols.

Un antic corral de Comiols.

Detall del corral.

Detall del corral.

Restes d'una de les cases de Comiols.

I més restes de cases.

I una més...

Portal d'una de les cases de Comiols.

La natura s'apodera de l'obra de l'home.

Murs d'una antiga casa.

Fotografiant l'antiga torre del castell de Comiols.

El castell de Comiols, i l'església de Sant Romà al fons.

El castell de Comiols.

La torre del castell.

El castell de Comiols.

I una més de la torre...

La casa senyorial del castell.

La casa senyorial del castell.

Deixant el castell enrere...

Vistes de natura des de Comiols.

Cap a l'església de Sant Romà.

L'església de Sant Romà.

Cartell de l'església de Sant Romà.

Sant Romà.

Detall de l'església de Sant Romà.

Vistes des de l'altar.

Detall de l'església de Sant Romà.

Detall de l'església de Sant Romà.

L'església de Sant Romà, vista posterior.

L'església de Sant Romà.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

1 comentario: