L’ORIGEN LLEGENDARI DEL NOM I L’ESCUT DE BELLVÍS

Aprofitant el nostre camí de pas per  les terres de Lleida quan anàrem a passar uns dies de descans pel Pirineu aragonès, vàrem visitar, entre altres, la vila i municipi de Bellvís, a la comarca del Pla d’Urgell, per recollir algunes fotografies per il·lustrar algunes de les llegendes que s’expliquen d’aquestes terres. En aquesta ocasió, la llegenda que volem contar és aquella que narra l’origen llegendari del nom de la població esmentada, Bellvís, així com la del seu escut.

Porta principal de l'Ajuntament de Bellvís.

Segons va recollir en Joan Amades (1890-1959) en la Biblioteca de Tradicions Populars -una col·lecció de monografies sobre folklore que el mateix va publicar entre 1933 i 1937-, sembla ser que “Els moros que van envair Catalunya no coneixien el vi ni els seus efectes. S’emborratxaven molt, i els cristians s’aprofitaven per a matar-los. Per això els moros volgueren fer perdre la mena del vi i del raïm. Els veïns d’aquesta població s’esforçaren per guardar-ne planter i quan els moros van ésser fora, els bellvissencs foren els primers en plantar-ne i a donar ceps als altres pobles. Hom els va dir els del bell vi. A l’escut hi ha un raïm.”

L'escut de Bellvís, sobre la porta de l'Ajuntament.

Efectivament, si visitem el poble de Bellvís -el nom del qual, segons la llegenda, provindria d’aquest “bell vi”-, i anem a fer una ullada a la porta principal del seu Ajuntament, veurem que en l’escut del mateix hi ha un raïm.

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Bellvís.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.