LA LLEGENDA DE L’ERMITA DE SANTA MAGDALENA DE BERRÚS

Actualment, l’ermita de Santa Magdalena de Berrús es troba al cim d’un petit turonet proper a la Punta de Berrús, on fou traslladada, pedra a pedra, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja en la dècada dels anys seixanta del segle XX. Encara que aquesta petita construcció romànica-gòtica actualment es troba dins del municipi de Riba-roja d’Ebre, tradicionalment, a més a més de l’esmentat municipi, ha estat lligada a les viles i municipis de la Pobla de la Massaluca i de Vilalba dels Arcs, ambdues a la veïna comarca de la Terra Alta, ja que aquestes tres poblacions hi celebren un romiatge anual lligat a certa llegenda que s’explicarà a continuació.

L'ermita de Santa Magalena de Berrús, part frontal.

La població de Berrús -que avui dia es troba sota les aigües del pantà de Riba-Roja, a la dreta de l’Ebre- antigament estava situada a la confluència entre els barrancs de Berrús i de Barball, prop de la desembocadura del riu Matarranya amb el riu l’Ebre. Antigament sota el domini de l’orde del Temple, a la seva carta de població, que data de l’any 1294, s’anomena Berrús o Castellblanch. Berrús era una població situada en un punt estratègic del comerç dels traginers que baixaven la fusta del Segre i el Cinca, i dels llaüts que transportaven carbó de Mequinensa cap a Tortosa i s’aturaven per fer-hi parada. Se sap que a principis del segle XIX, cap l’any 1860, Berrús ja estava deshabitat, però es desconeix el moment exacte en què va passar aquest fenomen. En tot cas, la seva església continuava sent un lloc de romiatge i de devoció popular per part de les poblacions de Ribera d’Ebre, la Pobla de Malassuca i Vilalba dels Arcs. Finalment, cap a la dècada del anys 60 del segle XX, el poble abandonat de Berrús va desaparèixer sota les aigües del pantà de Riba-roja d’Ebre durant la construcció del pantà. L’antiga església de Santa Magdalena, un temple romànico-gòtic del segle XIV, va ser traslladada pedra a pedra del riu i reconstruïda al cim del turó on té l’emplaçament actual, a la partida de les Sogues del terme municipal de Riba-roja d’Ebre, al marge dret del riu. L’espai, actualment, rep el nom d’ermita de Berrús o ermita de Santa Magdalena de Berrús o Santa Maria Magdalena de Berrús.

L'ermita de Santa Magalena de Berrús, part lateral.

Conta la memòria oral que en algun moment de la història, que alguns situen als segles IX o X, i altres a principis del segle XIX, tots els habitants de Berrús van repartir-se entre les poblacions de Riba-roja d’Ebre, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. La causa d’aquesta migració s’atribueix a diversos motius. Per una banda, es creu que van marxar per raons d’insalubritat, paludisme i febres intermitents provocades per l’estancament d’aigües, en una zona de confluència entre els rius Matarranya i Ebre que acostumava a trobar-se inundada segons l’època de l’any. Per altra banda, hi ha qui diu que va ser una epidèmia contagiosa que afectava als tres pobles, els quals van prometre anar cada any en romeria a l’ermita de Berrús en acció de gràcies d’haver-los alliberat de l’epidèmia.

L'ermita de Santa Magalena de Berrús, part posterior.

La llegenda i hipòtesi més estesa, però, entre els veïns de les diverses poblacions que van en romeria a Berrús, i tanmateix la que podria apropar-se més a la realitat, explica que en algun moment desconegut de la seva història, la població de Berrús va sofrir una terrible epidèmia, una pesta mortífera. Això va ocasionar que els pocs habitants supervivents de la contrada busquessin refugi a les viles més properes; és a dir, a Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Riba-roja d’Ebre. Agraïts per haver salvat la vida, els supervivents de l’epidèmia van fer prometença de celebrar un romiatge anual fins l’antiga església de Berrús, any rere any, promesa que encara mantenen avui dia, tot i que actualment els romeus segueixen uns altres camins que no pas els antics, a causa del trasllat de l’antiga església de Santa Magdalena de Berrús.

Santa Magdalena de Berrús.

La memòria oral  situa l’origen de les romeries d’aquestes tres poblacions en aquests fets, ja sigui com un acte de reunió de totes les antigues famílies de Berrús -i els descendents de les mateixes-, o bé com un acte d’acció de gràcies dels supervivents d’aquella terrible pesta. Tot i que no és així, o no ho és a l’actualitat, es creu que inicialment aquestes romeries podien haver-se celebrat les tres el mateix dia per tal de poder retrobar a Berrús familiars, amics i antics veïns; però aquesta hipòtesi no està documentada. De fet, la realitat sembla ser ben diferent: el romiatge d’una població mai coincideix amb la de cap altra, i fins a dia d’avui només hi ha documentada una processó conjunta, la de l’any 1993, en què es va fer l’acte de celebració del 25è aniversari de la nova ubicació de l’església de Berrús. Actualment, Riba-roja d’Ebre celebra la romeria el Dilluns de Pasqua, Vilalba dels Arcs, el dissabte in Albis (dissabte següent al Diumenge de Pasqua)  i, la Pobla de Massaluca, el dissabte següent.

VIstes del riu Ebre des de Santa Magdalena de Berrús.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.