LA LLEGENDA DE L’ESPASA CONSTEL·LADA DEL CASTELL D’OLOST

El castell d’Olost està situat en una fondalada al costat de la riera d’Olost, al sud del poble d’Olost i ben a prop del seu nucli principal, tot i que pertany al municipi d’Oristà, a la comarca d’Osona. Aquest castell, que va començar sent només una torre de vigilància de planta rectangular, fou documentat per primera vegada l’any 1050, per esdevenir finalment un castell, si bé no fou mai una fortalesa de defensa sinó més aviat una residència senyorial aglutinadora de possessions feudals, que al llarg dels anys va anar patint diferents modificacions fins arribar al dia d’avui. La llegenda que envolta aquest castell fa referència a certa espassa meravellosa que hauria estat guardada entre els seus murs.

El castell d'Olost.

De vegades la història es barreja amb la llegenda. Cert paràgraf molt interessant del testament que Beatriu d’Olost feu quan es trobava malalta, que fou testat l’any 1241, fa referència a l’espasa de constel·lació que sembla que hauria format part dels bens més apreciats d’aquest castell. La testadora mana explícitament que “... l’espasa estigui guardada al castell, excepte en cas de necessitat, quan Guillem de Vilagranada o els qui el succeeixin poden treure i portar l’espasa on vulguin, però havent-la de tornar al castell així que cessi la necessitat”. Beatriu prohibeix que “espasa tal sia venuda o alienada”. Diu Francesc Carreras i Candi (1862-1937), en Espases meravelloses en lo regnat de Jaume lo Conqueridor, que això és tot el que coneixem de l’única espasa senyorial pertanyent al temps de Jaume el Conqueridor de què tenim alguna nova, havent durant el seu regnat tres altres espases de virtut que eren anomenades espases reials, entre elles, la famosa espasa de Vilardell o Vilardella.

El pou del castell d'Olost.

Les espases de virtut o espasses constel·lades són armes que estan considerades dotades de certa virtut misteriosa o propietats màgiques o sobrenaturals. Explica Joan Amades (1890-1959) que les armes de virtut es feien en determinades circumstàncies astronòmiques que els bruixots astròlegs calculaven i anunciaven. Si quan s’acabava el temps que els era favorable per trempar espases de virtut no s’havia acabat l’espasa o llança que es forjava, calia interrompre la tasca i esperar a voltes molts anys perquè tornessin a presentar-se les circumstàncies favorables. Quan la constel·lació celeste era favorable, també es feien uns ungüents especials per a donar virtut a les armes, que hom anomenava “ungüent d’armes” o “de constel·lació”, que servia per untar les armes i fer-les meravelloses. En la composició d’aquests ungüents entraven ingredients d’obtenció difícil, tals com molsa de testa de penjat i greix de bon cristià, entre d’altres.

El castell d'Olost.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.