LLEGENDES DEL CASTELL DE GURB

Avui en dia ben poc queda del castell de Gurb, en el municipi de Gurb, a la comarca d’Osona: només queden les bases d’alguns murs i d’una torre i l’antiga cisterna. Documentat des del segle IX,  aquest castell de Gurb s’aixecava al cim homònim que s’eleva sobre la Plana de Vic, a 845 metres d’alçada sobre el nivell del mar, 300 metres per sobre de la Plana de Vic. Des d’aquest punt es té una vista privilegiada de la contrada, ja sigui en dies clars o dies de boira, i es fàcil entendre que encara sigui un punt força visitat avui en dia. Una vegada més, com Caçadors de llegendes, ens hi van atansar per poder visitar i fotografiar un nou lloc llegendari, alhora que us desgranem algunes de les seves llegendes aquí mateix.

El castell de Gurb.

LA LLEGENDA DE L’ÀNIMA DEL CASTELL DE GURB

Segons Joan Amades que va recollir aquesta llegenda de mossèn Josep Planes, de Ripoll, l’any 1916: “Els senyors de Gurb i d’Espinzella estaven separats per antics ressentiments i l’odi més gran regnava entre ells. S’escaigué que el Gurb tenia una filla bellíssima i el d’Espinzella, un galant i garrit minyó. Els dos joves es van enamorar. Ni l’un ni l’altre no s’atrevien a manifestar a llurs pares aquests sentiments. El d’Espinzella cada nit pujava al castell de Gurb i es situava al peu de la finestra de la cambra de la donzella. Aquesta sortia i ambdós sostenien llargues converses. Un servent del de Gurb féu saber al seu senyor les freqüents visites nocturnes al castell del fill del seu rival. Indignat el de Gurb, parà un parany al pobre minyó, el qual va caure en mans del servidors del rival del seu pare, que el van matar i penjar de la torre més alta del castell. La noia morí de sentiment. Encara avui, les nits de tots els dissabtes, al bell punt de les dotze surt una ombra blanca amb un fanal a la mà i volta les runes del castell. És l’ànima de la donzella morta d’amor, que surt en cerca de l’ànima del seu estimat, assassinat pel seu amor. També surt la visió les nits de gran tempesta, sobretot les de vent.”

Vistes de la Plana de Vic des del castell de Gurb en un dia de boira.

LA LLEGENDA DEL SENYOR DEL CASTELL DE GURB

El senyor del castell de Gurb era gasiu de mena. Desatenia tota necessitat aliena, baldament ell pogués soventar-la. Ningú, per tant, no l’estimava. Un dia, va caure malalt, i el metge pronosticà que moriria. Ja a les portes de la mort, el senyor reflexionà a propòsit del sentit de la seva vida. Prengué alè per posar-se bo i, notant-se guarit canvià radicalment la seva norma. En caritats va repartir tot el seu vast patrimoni, castell i dominis. No li restaven sinó la muller i els fills. Un dia va sentir que uns cavallers es dolien de no tenir fills i els va repartir els seus. Un altre, va sentir que un vidu es planyia de la seva soledat, i el senyor de Gurb li va lliurar la seva muller.

Pel camí del turó del castell de Gurb.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació us deixem algunes fotografies que vàrem prendre de camí cap el castell de Gurb i les vistes que vàrem poder veure des d’aquell punt.

El castell de Gurb, amb els Pirineus nevats al fons.

L'antiga cisterna del castell de Gurb.

Punt de referència topogràfica del castell de Gurb.

Més vistes de la Plana de Vic des del castell de Gurb en un dia de boira.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.