LLEGENDES DEL GORG DE LA LLANA

El Gorg de la Llana, anomenat també gorg del Molí de la Riba o del Molí de la Llana, es troba dins del terme municipal d’Oristà, a la comarca d’Osona. Actualment, aquest gorg està envoltat de camps de conreu, i la seva forma original ha quedat una mica desdibuixada per una petita presa que s’hi va construir, per poder emmagatzemar més quantitat d’aigua. Tal i com indica el seu nom, en temps passats aquest gorg va ser utilitzat, durant molt de temps, per a rentar-hi la llana de les ovelles quan aquestes eren esquilades. A més a més, a l’estiu també era lloc de trobada per als mossos que utilitzaven aquest gorg per a poder refrescar-se i treure’s la suor després d’una dura jornada de treball al camp. Tot i així, encara que de dia s’hi desenvolupaven tasques quotidianes al seu voltant, sembla que de nit la cosa canviava, i un cop post el sol era u lloc a evitar. El perquè de tot això ve explicat per un parell de llegendes.

LES DONES D’AIGUA DEL GORG DE LA LLANA

Segons la llegenda, el Gorg de la Llana era habitat per les dones d’aigua. Aquestes eren unes dones tranquil·les que no molestaven a ningú que utilitzés el gorg durant el dia, però un cop arribada la nit, la cosa canviava, ja que aquest passava a formar part del seu reialme i si un mosso es banyava en les seves aigües un cop el sol s’havia post, les dones d’aigua l’arrossegaven fins al fons del gorg per passar una nit esbojarrada plena luxúria i de jocs amorosos, i al dia següent el tornaven a la superfície, deixant-lo en llibertat. Tot i que encara hi ha qui diu que es quedaven als nois ben plantats i galants.

La llegenda explica que un dia un grup de mossos que treballaven als camps de Cal Serra, després d’un llarg dia de sega, van anar a banyar-se al Gorg de la Llana per tal de refrescar-se una mica i hi van estar-s’hi fins ben tard. Eren nois joves, ben plantats i galants, i per no avorrir-se es van despullar i van decidir fer una competició per veure qui aguantava més temps sota l’aigua. Finalment, van quedar dos joves que aguantaven el mateix, així que van decidir de tirar-se un últim cop per veure qui era el guanyador i, passada una estona, un dels dos no va sortir. Ja el van buscar, ja! Però com aquest no apareixia, ni el trobaven per cap racó del gorg, fora o sota de l’aigua, i ja era ben entrada la nit, finalment, els seus companys van decidir tornar a casa i deixar, per l’endemà, la cerca del amic desaparegut, amb el fosc pensament al cap de que aquest havia mort ofegat.

L’endemà al matí, els mossos de Cal Serra van tornar al Gorg de la Llana per a buscar el seu amic desaparegut i, per sorpresa seva, se’l van trobar a la riba del gorg, sa i estalvi. Explicava que havia vist les dones d’aigua, que eren una mena de noies molt joves i boniques que vestien amb túnica blanca, feien una dansa encisadora i, sembla que l’haurien utilitzat tota la nit per els seus jocs sexuals.

LA FONDÀRIA DEL GORG DE LA LLANA

El Gorg de la Llana era un indret enigmàtic per molta gent de les rodalies. Tothom que hi anava, quedava encisat per la màgia que transmetia. Un dia, un pastor que hi pasturava les ovelles, va decidir esbrinar la fondària d’aquell gorg. El pastor va anar ajuntant diferents cordills per a obtenir una corda força llarga i va lligar una roca en un extrem de la mateixa, per enfonsar-la i deixar anar el cordill a dins del gorg, però el cordill se li va acabar i no va tocar el fons. En aquell mateix instant, va sentir una veu misteriosa li deia que mai arribaria a tocar el fons. Si aquesta veu era d’una dona d’aigua o bé del dimoni, tal i com succeeix en altres històries similars situat en altres llocs, la llegenda no ens ho acaba d’aclarir.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.