LA LLEGENDA DEL VAMPIR DE LA RAMBLA DE LA LLIBERTAT DE GIRONA

La ciutat de Girona, a la comarca del Gironès, és rica en històries i llegendes. Una d’aquestes, relativament moderna, fa referència a un curiós capitell que es troba situat sota les voltes de les arcades que hi ha davant del número 32 de la Rambla de la Llibertat d’aquesta ciutat. Efectivament, si visitem aquest lloc, podrem observar tres curiosos capitells que mostren tres figures ben diferents: un home que està tocant el sac de gemecs, una figura meitat home meitat cargol, que toca una mena de flauta i duu barret i, finalment, un vellet amb una barba molt llarga i ales de drac o rat-penat, que finalment, cap la dècada dels anys 60 del segle passat, la veu popular va convertir en un vampir (i aquest no és l’únic que hi ha a la ciutat!).

Si fem una passejada per sota de les arcades que hi ha a un costat de la Rambla de la Llibertat de Girona, en un punt determinat de les mateixes trobarem tres curioses escultures que formen part d’uns capitells; és molt probable que hi hagués una quarta peça que va desaparèixer en algun moment a causa de noves reformes de les edificacions (o potser es tractava d’un altre vampir, apart del que aquí us explicarem, que va volar!). Es desconeix el significat d’aquestes figures, però en la seva Guia d’escultures al carrer, Jaume Fabre dona dues explicacions sobre el significat d’aquestes tres peces, que segurament es tracta del record de tres persones executades per la Justícia. En una versió explica que són la representació de tres monjos del monestir de Banyoles (fra Pere Antoni Descall, infermer; fra Lluís Descall, sagristà, i fra Jeroni Cerrauta, capíscol) que el 31 de maig de 1622 van ser acusats d’haver causat la mort de l’abat Anton de Cartellà (Julià de Chia descriu aquesta història al llibre Bandos y bandoleros en Gerona). L’altra versió considera que els capitells recorden a tres gironins que van ser executats públicament pels francesos a la Rambla durant la invasió napoleònica. Segons Carles Rahola, es tractaria del mossèn Narcís Dòria, rector d’Arbúcies, i de Josep Font i Genís Camp, tots acusats d’haver format part de partides armades que actuaven contra els francesos al camí de Sarrià a Banyoles.

D’un parer diferent és Carles Vivó, que en Llegendes i misteris de Girona explica que “Sota les voltes de la Rambla [...], hi ha tres mènsules de pedra esculpides que segurament havien aguantat abans l’inici dels nervis d’una volta. La quarta ha desaparegut. Una d’elles és ben normal: figura un home que toca el sac de gemecs, la gaita gallega. Però les altres dues són més inquietants: una representa un home cargol, és a dir, un cap d’home amb un voluminós barret, que surt de la recargolada closca d’un cargol. L’altra, un estrany ancià amb llarga barba, amb dues vampiresques ales de ratapinyada. Segurament no tractaven de representar res concret sinó que, seguint la moda de l’art gòtic, copiaven les estranyes figures que se solien pintar als marges dels manuscrits medievals, els fantasiosos marginalia on l’il·luminador en lloc de dibuixar les pietoses imatges religioses de les figures centrals, deixava anar la seva fantasia inventant impossibles combinacions anatòmiques.”

El cas és, però, que d’aquestes tres enigmàtiques figures, d’una d’elles s’ha convertit en el peculiar Cupido de la ciutat de Girona: ni més ni menys que aquella figura que és popularment coneguda com el vampir de la Rambla.

Sembla ser que temps enrere els nois i noies de Girona venien a passejar a la Rambla de Girona per trobar-hi xicot o xicota. Segons es deia, si un noi o una noia aconseguia portar fins a sota del capitell del vampir de la Rambla el noi o la noia que li agradava i a més a més aconseguia d’ell o ella que li donés alguna cosa que li demanava -ja fos un caramel, un xiclet, un número de telèfon o un petó-, acabarien sent xicots. Segons diuen, més d’una parella gironina es va fer així.

Quan estudiava a la Universitat de Girona (a principis de la dècada dels 90), m’havien explicat aquesta mateixa història amb una petita variant: en aquest cas, m’havien contat que si t’agradava alguna noia, l’havies de portar fins posar-te ben bé a la vora o sota de la figura del vampir de la Rambla, i allà donar-li un petó. Si ho aconseguies, aquest noia es convertiria en la teva parella, si més no per un temps.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.