LA LLEGENDA DE L’ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DE VILANOVA DE PRADES

L’ermita de Sant Antoni de Pàdua -o simplement de Sant Antoni-, al municipi de Vilanova de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà, està situada a la sortida d’aquest poble direcció a Vallclara, just al costat de la carretera TV-7004. Sembla ser que l’existència d’aquesta ermita ja està constatada l’any 1672 i que l’any 1763 s’hi feren importants reformes. La coronava un campanar d’espadanya d’un sol ull que fou destruït per un llamp i també va patir els estralls de la Guerra Civil, però l’any 2004 l’ermita fou novament restaurada gràcies a una capta que es feu casa per casa.

L'ermita de Sant Antoni o Sant Antoni de Pàdua, Vilanova de Prades.

Segons la tradició, l’ermita de Sant Antoni de Pàdua va ésser encomanada i pagada per tres dones, que havien quedat vídues per alguna de les epidèmies que de tant en tant assolaven els pobles, potser la pesta o el còlera. Aquestes prometeren que si no morien pagarien l’edificació d’una ermita, i es van salvar. Complint la prometença, van donar al poble aquest nou espai de culte.

Sant Galdric, patró històric de la pagesia catalana, davant l'ermita.

Conten que es van casar amb tres germans, i que es posaren a viure al poble. L’un era fuster i es posaren a viure on avui és cal Quelo; l’altre era teixidor i es posà a viure on avui és cal Plagueta i el tercer germà era ferrer i es va posar a viure on avui es cal Tomasa.

Cartell que explica la història i la llegenda de l'ermita.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.