LA LLEGENDA DE SANT ANTONI DE PÀDUA I EL ROURE DEL GIOL

El Roure del Giol, també anomenat Roure de Santa Coloma Sasserra, és un arbre monumental que es troba al petit nucli rural de Santa Coloma Sasserra, en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. Aquest roure martinenc (Quercus pubescens) de mides extraordinàries mesura aproximadament uns 17 metres d’alçada, amb 20 metres de capçada mitjana i 4,25 metres de volt de canó, a una alçada de 1,5 metres. Al voltant d’aquest arbre hi ha una llegenda que el relaciona amb la figura de Sant Antoni de Pàdua, que us explicarem a continuació.

El roure del Giol.

Segons explica la llegenda, sembla ser que un dia que Sant Antoni de Pàdua es trobava pregant a la capella de l’Escola dels Frares Menors Franciscans de Pàdua, que ell mateix havia contribuït a constituir, va aparèixer a correcuita un germà llec força exaltat, que li va dir:

-Germà Antoni! Germà Antoni! Arriben males notícies de Portugal! El vostre pare, Ferran Martins, ha estat jutjat per l’assassinat d’un ric comerciant i condemnat a morir a la forca tan aviat com aquesta estigui parada davant la Casa de la Vila de Coïmbra.

El roure del Giol.

Trasbalsat davant aquestes noticies, corprès, el Sant es limità a pregar en silenci, però no va passar gaire estona que va sentir com una mà incorpòria li tocava l’esquena, com per desvetllar-lo, mentre una veu quasi inaudible li deia així:

-Au, bon Antoni! Puja a cavall, ves sense esperar més!- Era l’arcàngel Sant Miquel, qui envoltat d’una aurèola brillantíssima, havia baixat de la Cort Celestial en ajuda del més fidel entre els fidels. Un esplèndid corser blanc, amb enormes ales de cigne, l’esperava piafant a la porta de l’església.

Sense pensar-s’ho, Sant Antoni va muntar aquell cavall alat, que ràpidament es va enlairar cap els núvols de la regió del Vèneto, al nord d’Itàlia, i en un dia va sobrevolar els Alps, havent passat primer sobre les ciutats de Milà i de Torí, i després per les regions de Provença i del Llenguadoc, sempre en direcció oest, fent via cap a Lusitània.

L'ermita de Santa Coloma Sasserra.

I en aquest viatge només es va permetre una baixada a terra per descansar, i aquesta va ser a l’ermita de Santa Coloma Sasserra, prop de Moià, on a l’empara de l’enorme roure del Giol, es van obrar grans meravelles i miracles, que un altre dia explicarem.

A la vista de la Universitat de Coïmbra, on havia estudiat, i d’una Lisboa radiant, Antoni va sentir l’emoció de tornar al lloc on hom ha nascut. Ben aviat va ser a terra. Va deixar el corser ben tapat amb una flassada a les cavallerisses del Palau Episcopal, i sense aturar-se gens es va dirigir a la Cort de Justícia, on un eixam de persones anaven amunt i avall amb les seves togues o els seus grillons, segons fos llur condició. Conegut com era per la seva bonhomia arreu de la cristiandat, va ser immediatament rebut pel Jutge Major, sa senyoria Lourenço do Valhe, al qual va proposar, davant la sorpresa i la incredulitat de tots, efectuar una prova definitiva de la innocència del seu pare: que el mort declarés!

L'ermita de Santa Coloma Sasserra.

Era l’hora de l’Àngelus del dia fixat per a l’execució, el dia 21 d’abril de 1231, al capvespre, i ja se sentien els cops de martell del botxí que donava els últims retocs a la forca. Al mateix temps, una conhort d’homes d’aspecte sever travessaven el portal del cementiri del Chiado. Es dirigien cap a la tomba del mercader que feia uns dies havia estat mort amb violència. Una vegada al fossar, quatre agutzils van elevar el fèretre i el van dipositar a terra, al costat del forat i van retirar-li la tapa. Aleshores, Sant Antoni va dir amb un inusitat cop de veu:

-Ric comerciant! Per Déu i la Justícia! Desvetlla’t del somni etern i digues si aquest home -senyalant el seu pare- és qui maliciosament et va treure la vida!

Amb molt d’esforç, el difunt es va anar incorporant lentament, i amb una veu esllanguida, quasi imperceptible, com sorgida del més enllà, va dir:

-No, no, Ferran Martins no és l’assassí...!- i el cos del difunt va caure de nou exànime. I el jutge es va convèncer de la seva innocència.

El roure del Giol.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.