El Cap Norfeu, al Parc Natural del Cap de Creus, està situat a la zona costanera més oriental del terme municipal de Roses, a la comarca de l’Alt Empordà. Aquest braç de terra que s’endinsa uns dos kilòmetres dins de la mar Mediterrània, forma una estreta península allargada i corbada entre la badia de Montjoi (al sud) i la badia de Jóncols (al nord), tancant el golf de Roses, i és part d’una zona de gran riquesa natural, tant terrestre com marina. Davant una meravella natural així, no és estrany que una història li atribueixi un origen llegendari de caire mític...
 |
| El cap Norfeu. |
S’explica que durant una nit de furiosa tempesta en ple hivern, en un dels molts viatges que va fer Orfeu, personatge de la mitologia clàssica grega del qual es deia que, amb la música de la seva lira, era capaç d’amansir a les feres i de rivalitzar amb els propis déus, va naufragar, salvant la seva vida aferrant-se a una roca que sorgia del mig del mar. En aquesta situació, trobant-se totalment desvalgut, Orfeu es limità a ajupir-se en aquella roca, tremolant de fred, embolcallat tan sols per la fosca nocturna. Només calia esperar l’arribada de la llum de l’alba per tal que els raigs de sol l’escalfessin una mica i per a tractar d’esbrinar la manera d’arribar a terra. Segons explica la tradició, aquella roca que li va salvar la vida, no era cap altre que la roca del Gat, que és ben bé davant de la badia de Roses.
 |
| L'illa del Gat, just davant del Cap Norfeu. |
Quan el primer raig de sol va il·luminar el dia, Orfeu va veure per primer cop el lloc on es trobava: tot just damunt d’una roca pelada, que formava un petit illot en mig de les aigües marines, a poca distància d’una boscosa costa, i amb la muntanya del Canigó al fons, a ponent, coronada de neu blanca. Encisat per aquesta visió, va compondre i interpretar amb la seva lira unes melodies delicioses que intentaven descriure aquella bellesa. I la música que emetia la lira d’Orfeu era tan fantàstica que, per tant d’oir-lo les muntanyes de la costa es van anar arrossegant poc a poc per acostar-se a la roca del Gat, formant un braç de terra imponent que arribà a tocar gairebé l’illot, el que va permetre a Orfeu saltar a terra ferma i salvar la vida. I és precisament aquest braç de terra, i a partir d’aquests fets que us expliquem, que aquest lloc va passar a formar part del paisatge de la badia de Roses i va anomenar-se cap de Norfeu.
 |
| Orfeu, detall d'un mosaic. |
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A
continuació deixo algunes de les fotografies del cap de Norfeu,
amb algunes de les seves vistes, que espero que us ajudin a disfrutar un
xic més de la llegenda que us hem explicat.
 |
| El cap Norfeu, vessant sud. |
 |
| El cap Norfeu i la badia de Montjoi. |
 |
| El cap Norfeu i la badia de Jóncols. |
 |
| El cap Norfeu, vessant nord. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario