Mundos propios: LA LLEGENDA DEL PONT DE TORROELLA (EL PONT DEL DIABLE DE GURB)

El pont de Torroella -també anomenat pont del Diable-, està situat dins del terme municipal de Gurb, a la comarca d’Osona. És un petit pont de pedra de tres arcs desiguals construït a finals del segle XIV, i en molt bon estat de conservació, que passa sobre la riera de Sorreigs, poc abans que aquesta desemboqui al riu Ter. Segons una llegenda, molt comuna en altres ponts antics, el dimoni va fer el pont en una nit a canvi de l’ànima d’un traginer.

El pont de Torroella, amb el mas Torroella al fons.

En el seu llibre 100 llegendes de la Plana de Vic, Xavier Roviró i Alemany recull una narració extreta de les xerrades i converses mantingudes amb Joan Capa, de Gurb, i amb Josep Rovira, de Santa Eugenia de Berga. En el seu llibre, que només recull una versió de moltes altres que corren per la zona, diu així:

Al mig de la Plana de Vic, molt ben amagat entre els camps dels plans de Torroella o de Palau, hi ha un pont molt vell: és romànic. Aquest pont travessa la riera dels Sorreigs una mica abans de la seva desembocadura al Ter.

Diuen que en aquest pont encara hi falta una pedra última, que l’havia de posar el diable i no va tenir temps. Si un s’hi fixa bé, es veu el lloc on falta aquesta pedra, és al capdamunt del pont. Els dimonis van treballar molt durant tota la nit però no van poder complir el tracte i no van acabar l’obra a temps. La gent de per allà no dubte gens ni mica que va ser fet pels dimonis: diuen que és un pont una mica mal fet. Però també asseguren que en aquella època era molt difícil de construir una obra d’aquestes característiques, i que deurien tenir molta feina a aixecar-lo.

El pont de Torroella, altrament dit del Diable.

Expliquen que els dimonis van fer tot el pont només en una nit. Quan començà a fer-se fosc no hi havia ni una pedra, només les passeres que amb prou feines deixaven travessar els Sorreigs, i en fer-se clar ja estava aixecat tot; només hi faltava la pedra final.

La història es veu que va començar quan el pagès del mas Torroella tenia uns camps que menava a l’altre costat del riu. Cada dia, i a vegades més d’un cop, havia de travessar els Sorreigs per anar a treballar als camps. Molt sovint trobava la passera, la palanca o les pedres emportades pel riu corrent avall. Era una gran feinada tornar-ho a muntar una altra vegada. Perdia molt de temps i era el que sempre li faltava. Semblava fet expressament: el dia de més feina segur que no podia travessar el riu. Un dia d’estiu de molta calor i molta feina de la sega, va haver de travessar els Sorreigs unes quantes vegades. El matí ben d’hora ja va haver de muntar la palanca que el dia abans s’havia emportat una xarbescat. Aquella mateixa tarda va tornar a descarregar una bona tamborinada i s’emportà la passera altre cop. El pobre home ja n’estava ben cansat.

Feia molt de temps que pensava la manera de fer-hi un pont que aguantés les revingudes del riu, però era molt car i portava molts mesos de feina. Sense pensar-s’ho massa, va dir:

-Tant de bo hi hagués un pont aquí! Encara que fos del dimoni!

El pont de Torroella.

Quan començava a fer una petita passera per tornar a casa, va veure un home tot vestit de negre que se li acostava. Li a dir que ell faria el pont en una sola nit, que el tindria abans de cantar el gall. El preu que havia de pagar era que la primera ànima que passés per sobre el pont havia d’anar amb ell.

Van començar a sortir dimonis de tot arreu i el pagès veia com el pont anava creixent molt ràpid. Es va espantar molt. Va anar a casa amb la dona i li ho explicà tot. La dona li va dir que no patís, que ja ho arreglaria ella. Quan el pont era gairebé acabat va ben remullar un gall que dormia ben tranquil al galliner. El gall es va despertar de cop i va cantar tant fort que es va sentir molt tros enllà. En aquestes que la dona es va posar a un cap del pont, va agafar un gat i li va escapçar la cua. El gat va sortir corrent i travessà el pont més ràpid que el vent. Quan el dimoni va veure allò enrabiat fins a la cua, va dir:

-Una ànima de gato! (Un incís: en els contes i llegendes populars és molt habitual fer servir el castellà, com a indicació de foraster, per representar la parla del dimoni).

I va desaparèixer el dimoni gros i tots els petits.

Les rescloses del Pont de Torroella.

Expliquen que les pedres les anaven a buscar allà on fos, encara que haguessin d’anar molt lluny. Si convenia fins i tot a dalt el Montseny. D’aquestes anades i vingudes encara es poden veure algunes petjades dels dimonis: n’hi ha una de molt ben marcada en una pedra de Sant Sadurní d’Osormort.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes de les fotografies del pont de Torroella, amb alguns dels seus detalls, que espero que us ajudin a disfrutar un xic més de la llegenda que us hem explicat.