Mundos propios: LLEGENDES DEL CASTELL DE CASTELLCIR O CASTELL DE LA POPA

El castell de Castellcir, el Castell Cir o simplement castell de la Popa -que rep aquest últim nom en al·lusió a la forma del penyal que li fa de base- és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès, que està documentat des de l’any 1014. Com és tradicional en la majoria de castells, aquest també té alguna que altra llegenda, a les que farem referència en aquest petit article a continuació, documentant-les amb algunes de les fotografies que vàrem prendre durant la nostra visita al mencionat lloc, tal i com fem habitualment.

El castell de Castellcir o de la Popa.

El castell de Castellcir, Castell Cir o de la Popa és un imponent castell que val la pena visitar. Situat a sobre d’un enorme penyal, encara que força malmès, l’aspecte d’aquesta edificació és imponent, doncs encara conserva bona part dels seus murs, finestres i la portalada, i també part dels seus sostres. A més, al final del penyal també hi podem trobar l’antiga església romànica de Sant Martí de la Roca, que completa tot el conjunt.

EL SENYOR DEL CASTELL DE CASTELLCIR

D’aquesta llegenda podreu trobar diferents versions, però s’ha de dir que molts dels fets que s’hi narren són basats en fets reals i històrics que la veu popular s’encarregà de mantenir afegint-t’hi la seva. Sembla ser que els antics senyors del castell de Castellcir antigament havien mantingut bones relacions amb el monestir de Santa Maria de l’Estany, que depenia del Bisbat de Vic, però que, amb el temps, aquesta relació va anar deteriorant-se a causa de diverses disputes: la principal d’elles, els enfrontaments que hi havia entre la casa de Montcada i el bisbe de Vic. Militant els de Castellcir en el bàndol dels Montcada, els conflictes entre el senyor del castell i l’església foren constants... i aquí comença la llegenda, en moltes versions de la qual el nom del senyor del castell simplement es desconeix o s’amaga en l’anonimat, però en altres el seu nom és ben clar: Gilabert.

El castell de Castellcir o de la Popa.

El senyor de Castellcir, Gilabert, tenia fama de molt mala conducta: robava objectes d’esglésies i d’ermites, i fins i tot s’afirmava que havia atacat, ferit i mort un canonge de Vic. El rector de la seva parròquia sovint li recriminava la seva mala conducta, i per aquest motiu en Gilabert estava força molest amb ell. Un dia, a l’oficiar missa davant tot el poble, el rector va recriminar-li la seva conducta durant el sermó, i Gilabert, enutjat per les seves paraules, va matar-lo amb la seva ballesta en mig de la celebració i a la vista de tothom, però sent el senyor com era, ningú no va gosar-li dir res. El cas és que, ple de remordiment i penedit pel seu crim, Gilabert va anar fins a Roma a demanar penitència pel crim que havia comés. El Papa el va absoldre però a canvi li va imposar una condició: havia de construir una església del mateix estil i disposició a la de Sant Jaume de Galícia, alçada en un lloc de la seu parroquial des d’on el castell no pogués veure l’església ni des de l’església no es pogués veure el castell.

Visió des de la part inferior del castell.

En compliment de la penitència imposada i a la promesa feta, Gilabert féu construir una església completament igual a la de Sant Jaume de Galícia en forma i disposició, si bé més petita que aquesta. És la que en diuen l’església vella, al mateix poble de Castellcir, de la qual encara es conserva una bona part, i cal dir que tal com ho demanava la condició papal, aquesta es troba fora de la vista del castell de Castellcir o la Popa, i el castell de l’església, ja que l’anomenada Roca Sitjana els tapa l’un de l’altre.

Escales a la porta principal del castell.

EL PASSADÍS SECRET

Una altra llegenda ens parla de l’existència d’un túnel subterrani secret que uneix el castell de la Popa i la torre de defensa coneguda com la Torrassa dels Moros-també anomenada la Torrassa o la Torrota. Aquesta torre que també es troba dins del terme municipal de Castellcir i està a poc més d’un kilòmetre del castell si poguéssim dirigir-nos a ell en línia recta, pertanyia als comtes de Llar i avui en dia es troba en un estat totalment ruïnós, ja que només queda un quart de cercle de la torre original i la resta està esfondrat.

Dins del castell.

Segons expliquen, un cop el castell i la torre van quedar abandonats, la gent, plena de curiositat, més d’un cop s’havia ficat a dins d’aquest passadís secret, però un fort i misteriós vent sempre els apagava les torxes abans que no poguessin anar gaire lluny. Van passar molts anys, i els pagesos finalment van decidir tapar aquell forat, ja que dins del túnel sempre s’hi perdien xais i porcs.

Per cert, que a la Torrassa dels Moros també s’explica la llegenda de que hi ha un xai d’or enterrat, sense especificar-se on, i si avui en dia ja no hi és, es que potser algú ja l’ha trobat.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes altres fotografies que poden ajudar a situar-vos millor dins de l’atmosfera d’aquestes llegendes, alhora qe us poden donar una idea del que podeu trobar si algun cop us animeu a visitar aquest castell.