El castell de Bell-lloc es troba dins del terme municipal de la Roca del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental. D’aquest castell, els orígens del qual es remunten a principis del segle XI, actualment ja només queda una torre i algunes restes de mur amb pedra conglomerada, tot i que un gran casal residencial del segle XVII que hi ha tot just al costat d’aquesta encara guarda l’antiga capella del castell dedicada a Sant Pere. Al voltant d’aquest castell, però molt lligada també a la vila comtal de Barcelona i, especialment als monestirs de Sant Pere de les Puelles i Sant Pau del Camp, hi ha una llegenda.
 |
| El castell de Bell-lloc. |
EL SENYOR DE BELL-LLOC
Segons explica la llegenda, el senyor de Bell-lloc tenia tota la confiança del comte de Barcelona i tot sovint, quan aquest era fora de la ciutat, atenia els seus assumptes personals o d’estat. En certa ocasió que el comte s’havia absentat de la vila comtal, el senyor de Bell-lloc es va reunir personalment a Barcelona amb un delegat papal de Roma per tal de atendre un negoci que implicava la venta d’uns cavalls. Durant les negociacions amb el delegat pontifici, ambdós van tenir unes discrepàncies tan fortes i unes paraules tan dures sobre la qualitat d’aquelles bèsties que, finalment, dut per la ira, el senyor de Bell-lloc tragué el seu punyal i envià al delegat de Roma al Cel abans d’hora. En donar-se compte del seu crim i del que havia fet, decidí fugir, i ell mateix s’hi imposà la penitència: després d’abandonar la ciutat de Barcelona, s’amagà i se n’anà a viure per sempre més a una cova de Montjuïc de Barcelona.
 |
| El castell de Bell-lloc. |
El dia que es complien set anys del seu crim, dos pelegrins -sant Pere i sant Pau, segons algunes versions de la llegenda- que vingueren del mar en una barca li anunciaren que, de part de Déu, el seu crim restaria del tot perdonat si ordenava l’elevació de dos monestirs a cada extrem de la ciutat barcelonina, l’un a tramuntana i l’altre a ponent, i ell així ho féu. Aquests serien el monestir de Sant Pere de les Puelles i el monestir de Sant Pau del Camp, batejats així en honor dels dos sants pelegrins que l’havien visitat. A més a més, per honorar per sempre els dos enviats celestials, quan el senyor de Bell-lloc va tornar a casa seva, féu construir sengles capelles al seu castell i afegí unes petxines a l’escut d’armes de la família, ja que les petxines eren el símbol dels pelegrins, i fou per mar que arribaren aquells homes sants. Així, avui dia, encara podem trobar una capella dedicada a Sant Pau dins la torre del castell que es manté dempeus, hi dins la masia hi ha l’altra capella de l’antic castell, dedicada a Sant Pere.
 |
| L'escut de Bell-lloc. |
EL LLEDONER DE CASTELL DE BELL-LLOC
Per cert, que a vora de la torre del castell de Bell-lloc, hi podem trobar unes taules per seure a menjar alguna cosa i un antic lledoner, del qual es diu que té tants anys com el castell, ja que a l’antiguitat, quan s’iniciava un edifici, igual que avui dia es posa la primera pedra, es plantava un arbre.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A
continuació deixo algunes fotografies del castell de Bell-lloc que us poden servir per complementar aquesta
llegenda.
 |
| El castell de Bell-lloc. |
 |
| El castell de Bell-lloc, part posterior. |
 |
| El castell de Bell-lloc entre alsines i xiprers. |
 |
| Creu de terme a Bell-lloc. |
 |
| Creu de terme a Bell-lloc, detall. |
 |
| Creu de terme a Bell-lloc, detall. |
 |
| L'escut de Bell-lloc, al peu de la creu de terme. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant
aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario