Mundos propios: EL FORAT DE LA CENTLLUMS

viernes, 20 de enero de 2017

EL FORAT DE LA CENTLLUMS

En aquesta ocasió vaig visitar el poble de Puig-Reig -el poble on vaig néixer-, a la comarca del Berguedà, acompanyat del meu pare, Josep Santasusana Orriols, per descobrir el forat on s’amagava la Centllums, una mena d’espantainfants de la seva infància de la que m’havia parlat en diferents ocasions...

El Forat de la Centllums.

La Centllums era, segons em va explicar el meu pare, una mena de donota o bèstia femenina estranya, de figura imprecisa i ombrívola, que tot sovint s’imaginaven carregada de llums o llanternes de carbur, i que bàsicament servia per fer por a la canalla de Cal Marçal. La Pilar Ballús, la mare del Joan Pey, amic d’infància del meu pare, que era qui els parlava d’aquesta misteriosa criatura, els explicava que aquesta descansava de dia en un punt molt concret del Camí Nou que els duia fins a l’escola de La Salle (a Puig-Reig). Aquest punt era el que ella anomenava el Forat de la Centllums, recomanant-los, per tant, que no s’acostessin massa a aquell foradot fosc de dia i en fugissin de nit.

La Centllums, interpretació lliure.

Aquest forat, que avui dia podem trobar fàcilment si baixem per la carretera de Cal Pons, actualment asfaltada, no és un altra cosa que un petit col·lector d’aigües subterrani que va a parar al marge dret del riu Llobregat, uns metres més avall. Cal tenir en compte, però, que, anys enrere, en aquell punt que passava per sota la carretera i l’antiga via del Carrilet, només hi havia un camí de terra que unia la colònia de Cal Marçal a la colònia de Cal Pons i el poble de Puig-Reig, i que aquest camí estava únicament rodejat d’arbres, matolls i marges muntanyosos, sense cap tipus d’il·luminació durant la nit.

El Forat de la Centllums.

Cal dir, però, que de dia és un trajecte agradable, doncs si partim del Cal Marçal, caminant direcció a Puig-Reig, podrem gaudir de la visió del riu Llobregat costes avall, i passarem pel costat de la Font de la Gota, a sota del Pont de l’Alba, que salva el torrent de Cal Sagués, fins arribar a la carretera de Cal Pons, que ens conduirà a la colònia del mateix nom si seguim el camí avall, o ens portarà fins a Puig-Reig si seguim camí amunt.

I si bé aquí acaba la història de la Centllums, de la que no puc explicar gaire més, no acaba aquí tota la història, ja que al parlar d’aquest ésser imprecís i indeterminat cobert de llums, el meu pare va passar a parlar-me de la màgica.

La colònia de Cal Marçal.

Segons m’explicava, per aquella època de la postguerra, per la zona de Cal Marçal encara es parlava i s’explicaven moltes històries i rondalles sobre llums misterioses que corrien per la nit, i la Centllums era només una de les moltes explicacions que se li donava a tota aquesta lluminària nocturna que habitava de nit pels boscos o els descampats de la zona. Freqüentment aquestes llums s’atribuïen als contrabandistes, però més sovint encara als capellans, dels que es deia que feien màgica -una mena de bruixeria pròpia dels capellans i persones ben lletrades- utilitzant els llums de carbur i estranyes lents per fer o donar por a la gent un cop ja s’havia amagat el sol, com explicaven que feia el capellà de Merlès, pel cantó del Bisbat de Vic (per tant, parlem de Sant Martí de Merlès). Tot plegat anava lligat.

Bé, el cas és que, amant de la mitologia catalana com ho sóc, de la Centllums no he trobat informació en cap llibre ni n’he sentit parlar a cap altra persona, tot i que aquesta figura té les connotacions d’una d’aquelles tantes figures que antigament actuaven com espantainfants dins de la nostra terra, i que, com tal, no voldria que quedés oblidada.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes altres fotografies que amplien la documentació d’aquesta llegenda, que espero que puguin servir per il·lustrar millor la història de la Centllums.