viernes, 20 de enero de 2017

EL CAU DE LES GOGES DE SANT JULIÀ DE RAMIS

El Cau de les Goges és una cova que tradicionalment havia estat, com el seu nom indica, habitatge de les goges, éssers mítics femenins similars, en tot, a les dones daigua, que hom suposava que vivien a les gorges i cataus de vora de les aigües i zones humides, fonts, bassals i pous. Aquest petit cau es troba al peu de la muntanya de Sant Julià de Ramis -coneguda també com la muntanya dels Sants Metges-, dins del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Gironès, just en aquell punt on la muntanya passa a formar part de la riba esquerra del riu Ter, i s’ajunta, a l’altre costat del riu, amb la muntanya del Congost.

El Cau de les Goges, entrada.

El Cau de les Goges està constituït per una gran esquerda que forma una cavitat, amb dues entrades, que s’endinsa uns pocs metres a l’interior de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Hi ha constància de que antigament -durant el període salutrià (paleolític superior)- aquesta petita balma va ser un refugi dels antics pobladors humans de la zona, que possiblement la feien servir com una estació temporal de cacera, tal i com constaten les petites troballes arqueològiques que s’han fet a l’interior i voltant de la mateixa.

El Cau de les Goges, entrada.

Antigament, la gent que anava a l’aplec de Sant Cosme i Sant Damià, a l’església dels Sants Metges, a la muntanya de Sant Julià de Ramis, acostumava a aprofitar l’anada per anar a visitar el famós Cau de les Goges del Gorg Blau. Aquell catau que s’obria a la muntanya, vora el puig d’en Banyes, damunt del Ter, era molt cèlebre puix que temps enllà, segons la tradició, hi vivien les goges de la contrada, que eren invisibles a la llum del dia, i diuen que el vianant que passava per aquell indret podia escoltar les llargues converses i estranyes rialles que compartien entre elles. Ningú, però, no s’atrevia a entrar-hi.

El conjunt del Cau de les Goges.

Prop de la cova hi havia hagut una balma molt profunda, d’aigua neta, formada per les aigües del rec de la Garriga, on diuen que al capvespre les goges rentaven llurs robes i desprès les posaven a eixugar esteses al cim dels garrics. Si algun mortal hagués pogut empaitar alguna d’aquelles peces de roba, hauria esdevingut ric per sempre més. Sembla que hi va haver agosarats que van intentar provar-ho, però mai no ho van aconseguir.

El riu Ter, pocs metres més avall.

Per provar-ho, els havia caigut una pluja de pedres llançades per les goges, que reien a boca plena de l’intent frustrat d’aquells infeliços. No obstant això, una vegada n’hi va haver un que va aconseguir agafar una peça; ni mai que ho hagués fet! Cridant “Lladre! Lladre!”, les goges l’atraparen i el llançaren a la balma, la qual, mitjançant un conjur màgic, esdevingué un gorg sense fons on el valent morí ofegat.

Expliquen que les àvies de la comarca deien a llurs néts: “A toc d’oració, cap a casa, no fos cas que us trobéssiu prop del Gorg Blau i les goges us tiressin a dins del seu cau”.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixem algunes altres fotografies que amplien la documentació d’aquesta llegenda, que esperem que puguin servir per il·lustrar millor aquesta contarella popular.

El Cau de les Goges, entrada.

El Cau de les Goges, entrada.

El Cau de les Goges, entrada.

El Cau de les Goges, interior.

El Cau de les Goges, interior.

El Cau de les Goges, interior.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario