LA LLEGENDA DEL CASTELL DE COLLBATÓ

El castell de Collbató -termenat dins del mateix municipi d’on li prové el nom, a la comarca del Baix Llobregat- és documentat per primer cop l’any 1113, però avui en dia d’aquesta antiga edificació ja només s’hi troben les restes d’una part de la torre i dos petits murs que en el seu temps devien delimitar alguna cambra, tot i que encara es conserva la base soterrada. Aquest castell té una llegenda que també està lligada amb la Font Seca de Collbató i la Font del Miracle del monestir de Montserrat. A continuació us deixem dues versions de la mateixa llegenda -una més elaborada que l’altra- acompanyades amb algunes de les fotografies que vàrem prendre d’aquest lloc per tal de documentar aquesta història.

Restes del castell de Collbató i part del massís de Montserrat.

Com en altres ocasions, el nostre deler per “caçar” llegendes i visitar alguns dels llocs on aquestes succeïren -fabulosament parlar, és clar- van dur-nos per passos estrets i pedregosos fins conduir-nos al cim on vàrem trobar les restes del castell de Collbató.

UNA VERSIÓ MÉS CURTA...

A Collbató hi havia un castell que va anar a parar a mans de Beremund el Roig, famós capità d’aventurers que es va apropiar del camí de Collbató que s’anomenava Font Seca. A la font de l’anomenat camí hi va col·locar un criat seu com a guarda, el qual tenia la missió d’exigir el tribut a tots aquells que anessin a beure-hi a omplir els seus càntirs. Aquesta font era, a més, un indret concorregut pels pelegrins, fatigats i assedegats, que anaven al monestir de Montserrat en romiatge. O pagaven el tribut imposat el seu amo, i podien utilitzar l’agua de la font per mullar els seus llavis com a refrigeri pel seu fatigós viatge, o bé es veien obligats a continuar el seu camí al monestir, encara que defallissin de set i cansament. Aquest fet tan lamentable no es podia perpetuar i per això hi intervingué la mà divina. La Mare de Déu escoltà les pregàries dels devots i va assecar la font del camí de Collbató, i en descobrí una de nova, la font del davant de la porta del clos del monestir de Montserrat. Aquesta nova font que traslladava l’aigua de la Font Seca s’anomenà des de llavors la Font del Miracle.

Restes de la torre central del castell de Collbató.

I UNA VERSIÓ MÉS LLARGA

Més elaborada és la llegenda que ens explica que aquest castell havia estat de Guillem de Montserrat, el qual tingué un fill molt dolent, roig de pèl, que era conegut amb el sobrenom de Barba-roig. Per aquell temps sembla ser que a la muntanya de Montserrat hi havia una font d’aigua tan bona que era anomenada Font de la Mare de Déu.

Un dia s’escaigué que al peu d’aquesta font hi havia un dia una jove donzella de Collbató, just en el punt mateix en que per allà passava el Barba-roig, que se n’enamorà perdudament més per efecte de la luxúria que no pas una altra cosa. Pres dels seus instints més baixos, la prengué, la pujà al seu cavall i se l’emportà al seu castell, i allí la va tenir durant una quinzena de dies fins que se’n va cansar.

Restes de la torre central del castell de Collbató.

Malgrat el seu mal cor, tingué per la donzella un gest de compassió, i decidí pagar-li una renda per tot el mal que li havia fet, cercant, malgrat tot, la manera de pagar-li la gràcia sense ell tenir que sacrificar res, pel que decidí posar un tribut a l’aigua de la font de la Mare de Déu.

En aquell temps l’aigua escassejava i tothom havia d’anar a buscar aigua a aquella font. Així doncs, la gent de la contrada es veié obligada a pagar el malaguanyat tribut, que s’encarregaven de cobrar uns servents del Barba-roig amb el més cru rigor.

Part d'un dels murs del castell de Collbató, amb la vila al fons.

Un dia arribà a la font un pelegrí mort de set i cansament, el qual anava a complir una prometença feta a la Mare de Déu de Montserrat. Però a l’anar a beure de la font, fou apartat bruscament pels servents del mal senyor que li exigiren el tribut. El pelegrí no duia cap diner a sobre, car li ho privava la prometença que havia fet. Però per més que pregà per un glop d’aigua, tot fou inútil. Així doncs, el pelegrí, quasi mancat de forces, prosseguí el seu viatge fins el peu del monestir, on caigué més mort que viu. Però just fou el moment de caure al terra, que brollà un raig d’aigua de la gran cisterna del monestir, que produí un gran sot i una font coneguda encara avui dia com la Font del Miracle, al mateix temps que s’estroncava la rica font de Collbató, que a partir d’aquell moment prengué el nom de la Font Seca.

Casc antic de la vila vist des del cim del castell de Collbató.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.