Mundos propios: LA LLEGENDA DEL CASTELL D’ARBECA

lunes, 23 de enero de 2017

LA LLEGENDA DEL CASTELL D’ARBECA

De la magnificència del castell d’Arbeca, situat en el cim del tossal que domina el poble d’Arbeca, a la comarca de les Garrigues, ja queda ben poc. Les seves pedres foren utilitzades per aixecar l’església del poble i part de les cases veïnes, i a finals del segle XIX els dipòsits municipals d’aigua, i a mitjans del segle XX, una escola. Tot i així, si donem un passeig pel voltant de les restes d’aquest castell, i pels carrers que han foradat i aprofitat part de la seva muralla, fàcilment podrem endevinar la grandària i importància que degué tenir aquest castell-palau molts anys enrere. Tal era la seva esplendor, que el poble feu d’aquest fet una llegenda.

El castell d'Arbeca, torre.

El castell d’Arbeca va ser considerat el millor castell-palau nobiliari que existia a Catalunya durant el segle XIV, estatge ducal de la família Cardona, aleshores el llinatge més conspicu del país, fins al punt que entre els segles XV i XVIII el castell d’Arbeca té gran fama entre viatgers i la noblesa, com fan evidents les nombroses referències a la seva espectacularitat i bellesa recollides en documentació diversa. Era un magnífic edifici renaixentista, amb quatre torres d’angle i una gran torre central. Al voltant del pati central s’articulaven diversos espais i el recinte castral continuava en tota la banda oest amb una altra sèrie d’edificacions, entre les quals es trobava l’accés principal al recinte. Actualment es conserva part de la muralla, d’una torre rodona amb base atalussada, el sòcol d’una altra i part dels murs atalussats de la base.

El castell d'Arbeca, restes d'edifici principal i muralla interior.

LA LLEGENDA

La llegenda explica que el castell d’Arbeca era considerat el castell més gran i ric de Catalunya, fins el punt que es deia que tenia tres-centes seixanta-cinc finestres daurades, una per cada dia de l’any. Aquestes finestres daurades donaven a les cambres i habitacions dels senyors, però encara n’hi havia moltes més, que no eren daurades, que eren les finestres de les dependències i el servei. El castell tenia quatre cares, una per cada estació de l’any, i els senyors habitaven sempre les habitacions que donaven a la cara de l’estació de l’any en que es trobaven, ja que les cambres de cada cara del castell reunien condicions variables adequades per cada estació, segons fossin per viure-hi en temps de calor o de fred.

El castell d'Arbeca, part interior de la muralla.

El féu construir el duc de Cardona, el qual quedà tan meravellat de l’obra que sentí qui sap si enveja o por de que cap altre senyor pogués tenir un castell semblant, així que per evitar-ho va fer tallar les mans del constructor. En veure’s espunyat, el constructor digué que mentre tingués ulls per poder veure com treballaven els seus obrers encara es veia capaç de fer-ne un de més bonic. El duc, aleshores, li féu treure els ulls. El constructor encara no es donà per vençut i afegí que amb la llengua en tenia prou per donar ordres, i el duc de Cardona li feu tallar la llengua.

Hi ha versions que diuen, senzillament, que el féu matar perquè no fes un altre castell semblant.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies de les restes del castell d’Arbeca que vàrem poder prendre de nit. Sóc conscient que la qualitat no és massa bona, precisament per les condicions nocturnes en que les vàrem fer, però en tot cas espero que serveixin per il·lustrar aquesta llegenda. Les restes del castell, com ja hem comentat més a dalt es troben repartides entre el que és el palau-castell pròpiament dit -on avui hi ha una escola, el CEIP Albirka, i el dipòsit municipal d’aigües-, els carrers adjacents, que aprofiten bona part de les muralles i algunes estructures del castells, així com algun vell edifici que va treure profit de les seves pedres, com podria ser el cas de l’església de Sant Jaume.