EL MISTERIÓS HOME DEL SAC DE L'ESTACIÓ DE FRANÇA

L’Estació de França de Barcelona, comarca del Barcelonès, es troba a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, al districte de Ciutat Vella, tocant la Barceloneta i del Parc de la Ciutadella. Aquesta monumental estació va ser construïda en motiu de l’Exposició Internacional de l’any 1929, sobre l’antiga estació, que fou construïda l’any 1854. De gran monumentalitat, la seva estructura de maó quedava amagada pels revestiments de marbre policrom que contrasten amb el blancor de les cúpules sostingudes per grans arcs de ferro. Però tota aquella monumentalitat, en la seva època, no amagava les ombres d’una sinistra figura que es relacionava amb la velocitat antinatural -per l’època- que aconseguien aquelles grans màquines de ferro, els ferrocarrils. Reapareixia així, com ja ho havia fet anteriorment amb l’aparició de la diligència, i segles abans, per mil temes diferents, la figura tètrica de l’home del sac.

A pocs mesos de començar el servei ferroviari de l’antiga estació de França, va començar a córrer la veu de que s’havien produït misterioses desaparicions de nens a diferents barris de Barcelona, especialment del de la Riba i la Barceloneta, que eren els més propers a l’estació. Aquest fet, a més a més, com sol passar en aquests casos, es deia afectava a les famílies més humils. El rumors se succeïren, i de seguida va córrer la veu que perquè la pesada maquinaria dels ferrocarrils poguessin funcionar i aconseguir la gran velocitat que tenien (50 km/h en aquell temps), feien servir gran quantitat de grassa, i al ser possible, de la millor qualitat. I tothom sabia per aquell temps, que la millor grassa era la grassa que s’obtenia dels nens i nadons.

Deien, doncs, especialment les mares, que l’encarregat d’obtenir aquesta grassa o sagí era l’home del sac o el saginer, una espècie d’home brut que carregava sempre al damunt un gran sac per ficar-hi els nens, especialment aquells que no eren obedients, a dins. Tot sovint s’identificava aquest amb els rodamóns, gitanos i altra gent marginal que corria per la zona, especialment si eren estranys.

Deien que l’home del sac corria pels carrers de Barcelona (com ho feia a tants i tants altres llocs!) buscant a nens per treure’ls el sagí. Uns deien que els atreia cantant una mena cançoneta encisadora (com un modern flautista d’Hamelín), fent jocs de mans o posant teatrets al carrer, atraient-los fins el seu sac, i portant-los llavors fins un paratge solitari i apartat, on amb un enorme ganivet els hi treia el sagí. Altres deien que un cop els tenia ben a prop i lluny de la vista de la gent, els torçava el coll, els ficava al sac i els duia a l’escorxador, on li pagaven un bon preu per aquells cossos infantils, que llavors eren esquarterats i se’ls treia la grassa, que era venuda a preus exorbitants a la companyia ferroviària. No deixa de ser paradoxal, però, que la majoria de vegades els saginers s’identifiquessin amb gent de baixa condició, pobrament vestits.

El fet és que totes aquestes contarelles van dur a les zones de la població per on passava el tren a sofrir una mena d’histerisme col·lectiu, produint-se protestes i manifestacions que culminaren en un violent disturbi, conegut com el Motí de les dones de la Barceloneta, les quals assaltaren l’estació de França amb la intenció de destruir les locomotores per tal d’evitar la desaparició dels seus fills.

Així, durant molt de temps, es prevenia als nens perquè mai s’allunyessin de casa ni anessin a jugar a camp obert, i sobretot no s’acostessin a cap desconegut. I això és així fins a dia d’avui, tot i que potser a la figura de l’home del sac se li ha canviat un xic l’aspecte i se li ha donat un altre nom: l’home dels caramels, el drogoaddicte, el pedòfil... L’home del sac és tot aquell de qui podem tenir por o sospitar, una figura que pot ser real o imaginaria, que s’amaga entre les ombres, que s’emporta a la canalla, sempre amb finalitats fosques i sinistres. Un monstre amb aspecte humà.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies que vàrem prendre de l’Estació de França en la nostra visita a la ciutat comtal que espero que us serveixin per poder-vos ambientar una mica més amb la llegenda que us hem explicat.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.