LA LLEGENDA DE LA ROCA DE GALLICANT

L’antic casal de Gallicant es troba just a la vora dels límits dels municipis de la Garriga i Figaró-Montmany, ambdós pertanyents a la comarca del Vallès Oriental. Tot i que el casal pròpiament dit avui dia està situat dins del terme municipal de la Garriga, el conjunt de Gallicant està repartit entre els dos esmentats municipis; i és en aquest punt entremig on trobem la Roca de Gallicant, la llegenda de la qual passarem a explicar-vos a continuació.

Gallicant.

Segons expliquen, i d’això ja fa uns quants anys, per la zona on avui dia hi ha la caseria de Gallicant hi passava l’antic camí ral que duia de Barcelona a Vic. Al dir d’alguns, aquest nom - el qual seria una corrupció de “gall hi cant”, és a dir “el gall hi canta”- li vindria d’una grossa pedra relativament propera al camí, que es troba tot just a sobre d’on avui dia hi passa el túnel del tren.

Sembla ser que dins d’aquesta formació rocosa hi ha un gall tancat des de fa centúries, el qual està adormit, com petrificat. El cas és que si algú el vol sentir cantar, el podrà escoltar, però és menester que abans el desperti; i per despertar-lo li cal donar un bon cop de cap a la pedra. Amb aquest cop el gall s’espavila, i llavors canta.

Gallicant.

Molts són els que han volgut fer la prova, ja fos perquè en dubtaven, ja fos per ganes de sentir-lo, i tan bon punt han donat el cop de cap, han percebut el soroll que fan les plomes del gall quan, abans de cantar, aleteja, i al mateix punt han oït l’estrident “Quic-quiriquiiiiiiiic!”.

Es dona, però, la circumstància que el gall només el sent aquell qui ha donat el cop de cap. Els altres, per molt que afinin l’orella i molts que allí n’hi hagi, no el senten mai. Si el volen escoltar, també hauran de donar un bon de cap.

El penell de Gallicant.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.