LA LLEGENDA DEL NEGRE DE LA RIBA

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, a la comarca del Barcelonès, construït el 1753, i el més nou del districte de Ciutat Vella. És podria dir que és un barri nascut sobre les mateixes aigües del mar, ja que s’aferma sobre la terra que antigament havia format part de l’illa de Maians, i el seu naixement està lligat estretament al creixement i desenvolupament del port de la ciutat. És, per tant, un barri de tradició marinera, i bona part de la seva idiosincràsia rau amb aquest mar que frega les seves platges. Si el visitem, no podem deixar de fer una visita al Negre de la Riba, que avui dia es troba en aquell punt del carrer Andrea Doria que es creia amb el carrer del Baluard i que dona a la part posterior de l’església de Sant Miquel del Port.

El Negre de la Riba.

Cap a finals del segle XIX i principis del segle XX, el barri de la Barceloneta va tenir durant molt de temps el seu propi espantainfants: el Negre de la Riba. Com molt altres espantainfants, tenia la particularitat d’emportar-se als nens que no feien bondat, i mares i pares sovint empraven el seu nom perquè la canalla es portés bé, amb la particularitat de que si bé altres espantacriatures un no els podia veure -però se’ls podia imaginar-, el Negre de la Riba tenia una presència molt real i visible dins del barri mateix. Era fàcil fer-los creure que aquell espantós negre era ben capaç de cobrar vida i despenjar-se de nit -i ves a saber si de dia!-del lloc on es trobava per endur-se als infants.

Aquesta inquietant figura de color negre i estranya fisonomia (com podeu observar a la foto que li vàrem prendre) sembla ser que originalment era part del mascaró de proa d’un bergantí que molts anys enrere, cap allà l’any 1860, si fa no fa, va anar a parar, en el seu darrer viatge, als molls de Barcelona. Expliquen que aquest vaixell no identificat es va cremar accidentalment al port, i després d’això va ser desballestat, mirant d’aprofitar aquelles parts que es podien recuperar. Una de les parts desballestades era el mascaró de proa, que no era una altra que la figura del personatge que ben aviat passaria a ser conegut com el Negre de la Riba.

El Negre de la Riba, detall del rostre.

Conten que un boter de la Barceloneta anomenat Francesc Bonjoch va ser el primer propietari d’aquesta figura de faccions subsaharianes (tot i que anys més tard es descobriria que no era així, com ja comentarem més endavant). La va adquirir, com ja havia fet amb altres peces marineres, com a decoració marinera per atraure clientela al seu local. Va serrar la base de la figura, i la va posar a la porta de la seva puda (una mena de taverna de l’època) situada al moll de la Barceloneta com a reclam -cosa que es feia habitualment en aquella època-, i la figura de seguida es va fer molt popular al barri.

Amb la reforma del moll les pudes van desaparèixer i el Negre de la Riba va ser traslladat primer a un magatzem de vins de la mateixa família que tenien prop de l’antiga plaça de toros del Torín de la Barceloneta, i després va anar rondant per altres establiments, com per exemple un a prop del cementiri del Poblenou i posteriorment al Barri de Sant Martí, a una zona coneguda com la Ciutat d’en Nyoca. Sembla que va estar sempre en locals dels Bonjoch, fins el 1887, en què va morir l’últim descendent de la família. En tot aquest trànsit fins i tot va arribar a presidir un ball, motiu pel qual va ser restaurat i se li van afegir les extremitats de guix pels punts que les tenia trencades.

Part posterior de l'església de Sant Miquel del Port, al carrer Andrea Doria.

Més tard, hi ha notícia que va decorar una portalada al número 8 del carrer Castillejos. I més tard encara, un comerciant de vins el va comprar i el va tenir breument al Carrer Pallerols, més o menys fins l’any 1900, en que va tancar el seu negoci. Va ser aleshores quan en Josep Moragas (no confondre amb el militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió) va comprar-lo i el va portar a una torre que es va fer a la muntanya del Carmel i el va posar com a decoració d’una de les façanes, posant-hi a sota un petit cartell on deia “El renombrado Negro de la Riba”. Per aquell temps els veïns de la Barceloneta ja el deurien tenir en força estima, doncs sembla ser que de vegades passaven a veure el seu antic veí de la Riba a la mateixa muntanya del Carmel, el que no deixa de ser una bona passejada i demostra l’estima que encara li tenien.

Sabem, per un anunci publicat a la Vanguardia l’any 1919 que el senyor Moragas deuria tenir guardat el mascaró al Poblenou, en concret al Passeig del Cementiri, 236, ja que se’l va voler vendre l’any 1919. Després d’això semblava que se li havia perdut la pista, però Francesc Carreras Candi, historiador i polític català, s’alegrava anys després d’haver rebut la trucada d’una família que el tenia i li va deixar veure. En aquell moment, a l’any 1933, el Negre de la Riba es trobava al passatge de Corbinetty, actual passatge del General Bassols, prop del Cementiri del Poblenou, en mans de la família Pla. Resulta que en Moragas havia permutat la seva torre al Carmel amb un solar del mateix passatge i pel que sembla ningú li havia comprat el Negre de la Riba responent a l’anunci al diari i per tant va passar a mans d’aquesta darrera família, que l’any 1934 el va donar al Museu Marítim de Barcelona, lloc on actualment es troba la figura autèntica del Negre de la Riba, tot i que aquesta va ser policromada, quan es va descobrir que la seva figura no era la d’un guineà sinó la d’un indi iroquès.

Detall del Negre de la Riba.

Malgrat totes les voltes que va donar l’estatueta, els veïns de la Barceloneta no l’havien oblidat i l’any 2003, quan es celebrava el 250é aniversari de la creació de la Barceloneta, el van tornar a portar al barri on es va fer conegut perquè ja si quedés, tot i que l’actual Negre de la Riba que veiem a la Barceloneta és una reproducció de fibra de vidre del original, mantenint, això sí, la figura tal i com es va conèixer originalment, com la d’un misteriós negre d’estranya fisonomia que servia per espantar als infants, tot i haver perdut avui en dia el seu tarannà d’espantacriatures

El que no posem en dubte és que és un personatge molt estimat, ja que forma part de la història i la vida del barri.

Part posterior de l'església de Sant Miquel del Port.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.