LA LLEGENDA DE LA TORRE DE BRENY O TORRE DELS DIMONIS

La Torre de Breny, o Torre dels Dimonis, com se la coneix popularment, es troba dins del terme municipal de Castellgalí, a la comarca del Bages, a l’Avinguda de Roma, molt a prop de les aigües del riu Llobregat. Es tracta d’un antic edifici sepulcral d’origen romà que fou convertit en masia i que pràcticament es va conservar d’una sola peça fins l’any 1870, quan desmuntaren la seva part superior per fer servir els seus carreus per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica del municipi veí de Sant Vicenç de Castellet, alhora que la masia que era al seu costat era ampliada damunt de la torre, quedant aquesta ofegada. De la torre avui en dia només es conserva la seva part inferior, i el record que ens va deixar de la mateixa un dibuix fet per l’historiador francès Alexandre Laborde en el que encara es pot observar aquest impressionant edifici en tot el seu esplendor. I, és clar, també es conserva el record de la seva llegenda.

Tot i ser un gran arquitecte de ponts, esglésies i castells, s’explica que la Torre de Breny és l’única casa que fou construïda pel propi Diable en terres catalanes. Sobre aquest monument s’expliquen diverses llegendes d’una bruixa i d’un dimoni, i d’aquí li ve el nom de la Torre dels Dimonis.

La llegenda diu que, antigament, hi havia una vella que vivia pobrament en una barraca vora el riu Llobregat. Tan cansada estava de viure d’aquella manera, que un dia va pensar que li agradaria ser rica i fer-se una casa molt gran. I sent el dimoni com és, que aprofita totes les oportunitats que pot per embutxacar-se un ànima, li devia llegir el pensament, perquè al cap de set dies se li va presentar al davant i li va dir que si allò era el que volia, la faria rica i li construiria una casa molt gran a canvi de la seva ànima. I sense pensar-s’ho dos cops, la vella va acceptar la proposta que li feia el dimoni.

L’endemà mateix, al caure el vespre, el Diable va comparèixer per començar l’obra i li va dir a la vella que li portés les pedres per construir la casa. I la vella, dotada d’una força prodigiosa, va començar a carregar pedres i més pedres sense parar. Allò era un anar amunt i avall!

Ja era pràcticament arribada l’hora de la matinada quan el Diable, veient que la vella venia carregada una gran pedra a l’espatlla, va dir amb veu de tro: “Què fas vella de poc seny? No veus que ja és acabada la torre del Breny?”, i amb la primera llum de l’albada, el es va fondre i va deixar a la vella amb un pam de nas.

Va ser llavors quan la vella es va adonar del disbarat i l’error que havia comés: havia venut la seva ànima al dimoni.

Diuen algunes veus que sempre més se’n va penedir, i des d’aquell mateix dia es va dedicar a fer caritat a tots els pobres. Si amb això va salvar l’ànima, ja no us ho sabríem pas dir.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació deixo algunes fotografies que vàrem prendre de la Torre de Breny que espero que us serveixin per poder-vos ambientar una mica més amb la llegenda que us hem explicat.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.