Mundos propios: LA LLEGENDA DEL PONT DEL DIABLE DE MARTORELL

Possiblement, de tots els ponts del Diable que hi ha a Catalunya -i no n’hi ha pocs, precisament!-, el més popular i conegut sigui el Pont del Diable de Martorell, que uneix la vila i municipi del mateix nom, al marge dret del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, amb el municipi de Castellbisbal, a la comarca del Vallès Occidental, a l’altre marge del riu. D’origen romà (fou construït aproximadament al voltant de l’any 10 a.C.), aquest pont de 130 metres de llargada formava part de l’antiga Via Augusta, tot i que al llarg dels anus sofriria diverses reformes i modificacions, motiu pel qual juxtaposant-se al parament romà també trobem una part de construcció romànica, gòtica i moderna (tot i que respectant els estils que anteriorment hem mencionat). Però anem a per la llegenda!

El Pont del Diable de Martorell.

Diu la llegenda que antigament, a Martorell, hi havia una vella que cada dia, de bon matí, havia d’anar a buscar aigua a la Font de l’Eudó que hi havia a l’altra banda del riu, i que, per creuar-lo, s’havia de mullar, o si el riu venia molt crescut, havia de donar una gran volta que li portava hores de camí. Farta com estava d’aquesta situació, doncs amb els anys les cames ja li feien figa, el Diable un bon dia se li aparegué i li va fer la promesa que li construiria un gran pont sobre el riu en una sola nit si a canvi la vella li entregava l’ànima del primer que passés. El Diable ho preparà tot perquè l’acabament del pont coincidís amb el pas de la vella. Aquesta, però, s’ho va ensumar, així que va agafar un gat negre i el va ficar dins d’un sac, i al matí, quan va arribar a l’alçada del pas del pont, abans de posar-hi un peu a sobre, obrí el sac, i deixà anar el gat, que esverat va travessar el pont a tota pressa. I així, tot el que es va poder endur el Diable fou l’ànima d’aquell gat negre, quedant d’aquesta manera burlat.

La Font de l'Eudó, amb un relleu que representa la llegenda del Pont del Diable.

Segons una altra llegenda, molt més elaborada, hi havia una vegada a Martorell, al costat del Llobregat, un hostal molt important i amb molt moviment de gent. A l’edifici no havia aigua i la criada es passava la major part del dia fent viatges a la Font de l’Eudó carregada amb dos grans càntirs. La font era a l’altra banda del riu i la noia l’havia de creuar per unes passeres que, quan el riu anava ple, quedaven cobertes. A més a més, sempre tenia el risc de relliscar i que el corrent l’arrossegués aigües avall. Un dia de fira que havia plogut molt, el cabal era important, i la serventa va haver de fer moltíssims viatges a la font. Desesperada, va prometre la seva ànima al diable si aquest li feia un bon pont que li estalviés tots els maldecaps i perills. Al moment se li aparegué un gran cavaller que li prometé fer un gran pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La infeliç criada -que ja n’estava ben tipa- va acceptar l’oferta. En plena nit, es despertà i va sentir molt terrabastall per la banda del riu. Va mirar per la finestra i va veure un formigueig de diablons que ja estaven a punt d’acabar un pont magnífic i esvelt. La criada -plena de terror- s’adonà de la bestiesa que havia fet i va anar corrent a explicar-ho tot a la mestressa, la qual li va assegurar que ella resoldria l’afer. Va omplir una galleda d’aigua, va anar al corral i la va vessar damunt del gall que dormia, el qual, es va despertar de cop i immediatament es va posar a cantar. El cant es propagà ràpidament de gall a gall fins arribar a Palau-solità. Allí, el gall negre de Can Cortès va entonar un cant particularment altiu en el precís instant en que el Diable passava volant amb una enorme pedra del Montseny, la qual era justament l’última que mancava per acabar el pont. A causa que el dimoni només té poder durant la nit, en sentir el gall, es va pensar que el dia naixia, i ple d’ira, va fer un crit esgarrifós que va fer tremolar la terra, al mateix temps que es va sentir un gran tro, i deixà anar la pedra que duia, la qual es va clavar cinc metres sota terra. Des d’aleshores, la Pedra del Diable o Pedra Llarga fou al mateix temps objecte de balls i focs pagans en Sant Joan i lloc des d’on es beneïa catòlicament el terme per la Santa Creu, el 3 de maig. Avui, d’aquell camp de Can Cortès només en queda una petita plaça a la cruïlla dels carrers Monòlit i Pedrallarga de Palau i Plegamans (Vallès Oriental), amb el menhir al mig.

Naturalment hi ha altres versions d’aquesta llegenda, tot i que a grans trets, aquestes altres són petites modificacions de les dues versions que us hem explicat.

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA

A continuació us deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre del Pont del Diable de Martorell, i de la Font de l’Eudó, que es troba just a la seva vora, a la riba dreta del Llobregat, pel costat de Martorell, que espero que us serveixin per poder-vos ambientar una mica més amb la llegenda que us hem explicat.