LA LLEGENDA DEL SALT DE LA NÚVIA O EL MALPÀS DE LA QUERA

El Salt de la Núvia o Malpàs de la Quera és un pas muntanyós situat ben a prop del cingles de Talaixà, en el municipi del Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa. Si seguim el pas que duu des de l’ermita de Sant Aniol d’Aguja fins el poble de Talaixà, avui en dia despoblat, hi haurem de passar per grat o per força. En aquestes muntanyes agrestes, es situa la llegenda que intenta explicar l’origen d’aquest nom.

Diuen que fa anys, el  masover de Sant Aniol d’Aguja va voler maridar la seva filla, contra el seu consentiment, amb l’hereu del ferrer de Talaixà, com era costum en l’època. El dia del seu casament, de bon matí, el pare va arranjar les cavalleries i tots junts van emprendre el camí de pujada que porta cap a Talaixà, on en aquell temps encara hi vivia gent, ben distribuïts entre unes poques cases i l’església.

La noia prou que plorava i deia que no volia maridar-se amb l’hereu,  però el pare no estava pas per romanços i l’abraonà damunt del cavall per emprendre el camí. Així anaven seguint el dur camí, amb la núvia enllagrimada, quan de sobte, al girar un revolt de la cinglera, davant d’ella es mostrà una imatge majestuosa i esfereïdora: des d’aquella espècie de balconada de roca convexa de gran alçada,  podia veure a baix el curs de la riera de Sant Aniol i davant seu els grans murs de pedra calcària d’aquelles grans muntanyes retallades. Era una imatge que podia posar fi al seu sofriment.

Així, la noia que muntava asseguda de costat dalt del cavall, es va deixar caure al buit.
Ja no hauria de casar-se amb l’hereu, ni seria de ningú contra la seva voluntat.

Una altra versió situa la núvia a la masia de la Quera, una casa (avui dia en ruïnes) que està situada al costat del camí que va de Sant Aniol d’Aguja fins el poble de Talaixà, que en el seu moment era la casa més gran i important de les rodalies, havent historiadors que l’apunten com una casa fortificada

Segons aquesta versió, sembla que la núvia, una pubilla de la Quera, va sortir de casa molt il·lusionada pel casament i va marxar amb un important seguici cap a l’església de Sant Aniol d’Aguja. El seguici estava format per mules decorades amb plaques de coure al front, guarnides amb flocs de colors i esquellerincs, i la gent també vestia colors vius de festa. Tot plegat va servir perquè un grup d’amics del nuvi veiessin el seguici des de la muntanya de davant, i per tal de fer-se notar van disparar els seus arcabussos en senyal de festa. Tot d’una, la mula de la núvia espantada pels trets dels arcabussos va fer un gir inesperat i la noia es va precipitar rodolant fins el fons del cingle, morint a l’instant.

Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.