Les restes del castell del Quer (documentat al segle XII) es troben just al cim de la penya rocosa que hi ha a l’esquerra de l’entrada del poble del Querforadat, agregat del municipi de Cava, a la comarca de l’Alt Urgell. D’aquest antic castell en resta ja ben poca cosa: algun mur en ruïnes i una torre que ha quedat adossada a una casa que descansa just al peu de la roca. Sigui com sigui, en la memòria del poble encara queda constància de l’existència d’aquest castell en un petit conjunt de llegendes que giren al voltant de l’existència del mateix, de les que, a continuació, us deixem un petit recull.
 |
| El castell del Quer. |
LA LLEGENDA DEL CASTELL DEL QUER I EL SETGE DE LA FAM
Hi ha una llegenda que explica que el nom de la població del Querforadat prové d’aquella època en que els estralls de la guerra entre moros i cristians van arribar a aquesta terra. Un quer, cal dir-ho, és un mot que sembla ser d’origen preromà, amb el qual es designa una gran roca o un conjunt rocós que forma una penya. Bé, el cas és que, segons la llegenda, sembla ser que al castell del Quer hi havia un forat que travessava la roca sobre la que descansava aquesta fortificació, que portava fins a un punt indeterminat proper al torrent del Coll del Quer (o potser, fins i tot, una mica més avall, al riu Naval, on desemboca l’anomenat torrent), cosa que els permetia esquivar els setges.
Així, per demostrar que no passaven gana, els habitants del castell ensenyaven cada dia truites fresques als assetjadors enemics, que desanimats, finalment sempre optaven per marxar.
 |
| El castell del Quer. |
Bé, això és el que ens explica una versió d’aquesta llegenda, però hi ha una versió ben diferent que us explicarem a continuació...
UNA ALTRA VERSIÓ DE LA LLEGENDA...
Una altra versió d’aquesta llegenda, molt més extensa, que Joan Bellmunt i Figueras recull en el seu llibre
500 històries i llegendes de les terres de Lleida, explica que el castell del Quer fou assetjat en temps de lluites i invasions per tropes enemigues.
 |
| El poble de Querforadat vist des del castell del Quer. |
Quan ja feia una quants dies que els assetjadors havien tancat tota possibilitat d’entrada i sortida del recinte del castell, a l’espera d’una rendició immediata per fam i set, l’alcaid de la fortalesa va sortir al cim de les muralles del castell mostrant unes truites ben fresques que encara cuetejaven, les quals provenien de les cisternes del castell. Adreçant-se als que feien setge els digué: “Si penseu que ens fareu retre per fam i per set aneu ben equivocats, perquè no ens manca ni menjar ni beure, ja que la roca on s’asseu el castell és foradada i podem sortir quan volem a proveir-nos. La seva sortida està en un lloc tan amagat que mai la trobareu!”
Davant aquestes paraules, i veient aquells peixos tan frescos que encara eren vius, els assetjadors van quedar tan desanimats i amb la moral tan baixa que van decidir aixecar el setge, ja que suposaren que, efectivament, la roca del Querforadat estava foradada i els seus habitants podien baixar fins al riu sense ser vistos ni descoberts.
 |
| Castell del Quer, restes d'un mur. |
La mentida i l’enginy de l’alcaid van donar el seu fruit, ja que l’enemic marxava, i ho feia en un moment clau, ja que les reserves de menjar i d’aigua del castell finalment s’havien exhaurit en aquella darrera galleda treta de la cisterna del castell, d’on havien sortit aquelles truites que foren la salvació de tots els del Querforadat.
Per descomptat que a la roca del castell de Quer no hi havia cap sortida secreta, ni cap forat ni túnel secret, però gràcies a aquest fet llegendari, li va quedar per sempre més el nom de Querforadat, és a dir, pedra foradada.
EL FORAT DEL QUER
Una altra llegenda conta que una vegada un viatger va demanar a un del Quer si li ensenyaria el famós forat, i el del Quer li va contestar que “Al Quer, el forat tothom se’l té!”. Feia referència, evidentment, al forat del cul, ja que tothom en té un!
 |
| L'ésglésia de Sant Genís de Querforadat, amb el castell del Quer al fons. |
EL FANTASMA DE LA DAMA DEL CASTELL DEL QUER
Un altre llegenda ens parla d’una dama que era la filla del senyor del castell del Quer. Durant un dels molts setges que aquest castell va patir per part dels moros, la jove es va enamorar del cabdill dels assetjadors. Una nit que tots dos van decidir trobar-se, la dama, en baixar per la roca del castell, va relliscar, va caure al buit i va morir.
El cabdill moro, que l’estava esperant, al veure que ella no apareixia, finalment va tornar-se al campament pensant que la noia ja no el volia veure més, i va fer que els assetjadors ho recollissin tot ràpidament, deixant el campament totalment buit. L’endemà, astorats, els habitants del Querforadat van descobrir que tots els assetjadors havien marxat.
 |
| La roca del Quer amb restes del mur al seu cim. |
La història acaba explicant que encara avui en dia, algunes nits, a Querforadat, es veu una noia vestida de blanc baixant de les runes del castell del Quer direcció al lloc on hi havia hagut el campament dels assetjadors, en busca del seu enamorat.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A
continuació deixo algunes fotografies que vàrem prendre de les restes
del castell de Quer i el petit poble del Querforadat, que
espero que us
puguin servir per
complementar part d’aquestes llegendes.
 |
| Part de l'edifici conegut com castell del Quer. |
 |
| Casa adosada a la roca del Quer. |
 |
| Restes d'un mur del castell del Quer. |
 |
| Restes d'un altre mur del castell del Quer. |
 |
| El petit poble del Querforadat vist des del castell del Quer. |
 |
| El castell del Quer vist des del Querforadat. |
 |
| Vistes des del castell del Quer. |
 |
| Vistes des del castell del Quer. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant
aquí.
