 |
| El castell de Cornellà. |
LA LLEGENDA DEL CASTELL DE CORNELLÀ
Fou construït pels moros i durant molt de temps hi va viure un rei moro molt poderós. Tenia una filla que era un encís de bellesa. El guardià del castell se’n va enamorar bojament; però el matrimoni no era possible, car ella era una reina, i ell, un senzill guardià. La passió del moro per la seva senyora no tingué fre i es disposà a fer-la esposa seva fos com fos.
 |
| El castell de Cornellà. |
Anà a trobar les bruixes perquè l’ajudessin. Aquestes prometeren fer-lo casar amb la reina. En pagament li van exigir que quan fos rei els omplís les caputxes ben curulles d’or. Les bruixes es valgueren de llurs enginys i el cert és que el simple guardià es va casar amb la reina i va ésser rei. De soldat era molt avar, però de rei encara va tornar-s’hi més i, malgrat tenir moltes riqueses, li recava haver d’entregar el promès a les bruixes. Aquestes tot sovint li sortien i li reclamaven la paga, però ell sempre trobava la manera de fer-les passar amb raons. Veient que no li podien arrencar els diners, el van matar i el diable va emportar-se la seva ànima maleïda; condemnada a voltar pel castell totes les nits, assedegada i famolenca, i presenciar com les bruixes celebren llur abundós àpat al cim del campanar de l’església. Es creu que l’ànima cada nit dóna milers i milers de voltes al castell llançant flames per la boca. El mortal que en passar, a mitjanit, entre el campanar i el castell, és tocat per una guspira del foc llançat pel moro mal pagador, queda condemnat per sempre, i, si arriba a sentir alguns dels renecs i les malediccions que en menjar llancen les bruixes, resta embruixat per tota la vida.
LA GRUTA DEL CASTELL
La llegenda diu que a Cornellà de Llobregat hi ha una sèrie de grutes escampades per diverses cases del poble, molt distants les unes de les altres, però que comuniquen o comunicaven entre si; i les posa com escenaris de troballes, d’escapatòries, de contrabans, d’atrocitats, etc. En moltes d’aquestes llegendes s’anomena la Gruta del Castell, que potser seria la més important de totes o l’eix central per on passarien bona part d’aquests túnels subterranis que la veu popular atribueix a algunes cases.
 |
| El castell de Cornellà, façana principal. |
Que a diverses cases del poble hi ha grutes o túnels, és cert. O això diuen! N’hi ha algunes de força longitud i suficient amplada per a guardar-hi bestiar en temps de revoltes, i àdhuc com formant-hi habitacions. N’hi ha també de més recents, utilitzades com a càmeres frigorífiques naturals (ús pel qual sembla que antigament també eren utilitzades).
D’ON LI VE EL NOM DEL CASTELL DEL BORNI
A principis del segle XX, el castell i les seves propietats van ser embargats judicialment i venuts en subhasta pública per satisfer la demanda dels creditors de la família Via. La major part de les terres van ser comprades per pagesos i petits propietaris de Cornellà, mentre que l’edifici fou adquirit pel masover i fou destinat a edifici agrícola. Durant aquesta època sembla ser que en un racó del castell vivia un llogater que era borni. Per aquest motiu molts cornellanencs i cornellanenques també coneixen el castell de Cornellà com el castell del Borni.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A continuació deixo algunes de les fotografies del castell de Cornellà, amb alguns dels seus detalls, que espero que us ajudin a disfrutar un xic més de les llegendes que us hem explicat i recollit.
 |
| El castell de Cornellà. |
 |
| Detall d'una de les torres del castell de Cornellà. |
 |
| Castell de Cornellà, detall de d'una finestra. |
 |
| Castell de Cornellà, interior. |
 |
| Castell de Cornellà, un petit detall de l'interior. |
 |
| Castell de Cornellà, vista posterior. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
