 |
| El gorg dels Banyuts. |
UNA PORTA A L’INFERN...
Al dir de alguns, el gorg dels Banyuts és una d’aquelles tantes boques que l’Infern té al nostre món. No és estrany, doncs, que estigui envoltat de tot un seguit de llegendes que el relacionen amb el diable, dimonis i la pròpia ànima damnada del Comte Arnau.
DE PASTORS, BOCS, CABRES I CABRITS
El gorg dels Banyuts és ric amb llegendes del diable, i sovint s’explica que és una boca de l’Infern, d’on surt un boc o marrà negre que atreu els ramats de xais i cabrits al gorg engolidor.
 |
| Boc o diable? |
Dues d’aquestes llegendes estan relacionades amb la masia de Ca la Foradada, un mas que es troba relativament a prop del gorg dels Banyuts. Una d’elles ens explica que a Ca la Foradada hi havia un pagès que volia un boc que li prenyés les cabres, fins el punt de dir que l’acceptaria encara que vingués del diable. I, efectivament, dit i fet, com sortit del no res va aparèixer un marrà negre que va anar per feina i li va cobrir cadascuna de les cabres del seu ramat, però una volta aquest hagué cobert les cabres, i elles xaiat, el boc, seguit dels cabrits, és precipità al gorg dels Banyuts, on ell i els cabrits desaparegueren per sempre més.
I hi ha una altra llegenda, la de la noia de la mateixa casa esmentada, Ca la Foradada, que es volia casar fos com fos, baldament fos amb el diable. Malauradament d’aquesta llegenda no us puc explicar res més, car no he trobat la informació que fa referència a la història completa.
 |
| El gorg dels Banyuts. |
LA FONDÀRIA DEL GORG NEGRE
Expliquen que, en una ocasió, un home va pretendre mesurar la fondària d’aquest gorg fent servir una pedra lligada amb un cabdell de fil. I vinga tirar fil cap endins, i vinga tirar, que semblava que el roc que havia llençat lligat no trobava mai el fons. De cop i volta, quan el cabdell de fil ja s’estava acabant, l’home va escoltar una mena de veu que semblava sorgir del mateix forat del gorg: “Cabdella i descabdellaràs, que al fons no hi arribaràs!”.
DEL GORG NEGRE I EL COMTE ARNAU
A la riera de Garfull, d’aigües fondes i fosques, la tradició diu que s’hi ofegà el Comte Arnau, llençat per una colla de dimonis bocs, anant així a raure a l’Infern sense haver mort, i des d’aquest gorg se n’ha vist sortir la seva ànima damnada cavalcant el seu cavall de foc.
 |
| El Comte Arnau surt del gorg dels Banyuts amb el seu cavall de foc... |
Diu la llegenda que, en aquesta bassa, el Comte Arnau tenia dos servents amb forma de boc -altres diuen que eren gats, tot i que segons altres aquests gats es trobarien amagats no gaire lluny d’aquí, al Forat de Sant Ou, al Montgrony-. Aquest bocs, enviats pel Diable, vigilaven que el comte no fes cap bona obra, fins que una nit Arnau va matar-ne un, i l’altre, com a reacció, llençà el comte al gorg o infern. Des de llavors s’explica que el Comte Arnau surt cada nit del gorg dels Banyuts amb el seu cavall envoltat de foc. Per aquesta raó aquest lloc era temut pels pastors i tot el veïnat de Gombrèn, que tenien por de venir fins aquest indret, especialment de nit.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A continuació deixo algunes de les fotografies que vàrem prendre del Gorg dels Banyuts que espero que us ajudin a situar-vos una mica millor en aquestes llegendes que us hem explicat.
 |
| Cartell indicador. |
 |
| Baixant al gorg... |
 |
| El del gorg dels Banyuts vist des de dalt. |
 |
| El gorg dels Banyuts. |
 |
| El Garfull. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant aquí.
