El castell d’Òdena es troba al capdamunt del turó del mateix nom que corona el poble i municipi d’Òdena, a la comarca de l’Anoia. Dominant la Conca d’Òdena, avui en dia del castell en queda ben poca cosa: només una gran torre poligonal d’onze cares i set metres d’alçada -molt ben conservada, això sí!- i la resta d’algun mur. En el punt on antigament s’alçava el castell, avui en dia podem trobar les restes del poble vell d’Òdena, que probablement havia estat una vila closa, i les restes de l’antiga explotació d’on s’extreia guix.
 |
| El castell d'Òdena. |
EL SENYOR DEL CASTELL D’ÒDENA I EL SENYOR DEL CASTELL DE JORBA
S’explica que el senyor del castell d’Òdena volia casar-se amb la filla del veí senyor de Jorba i que aquest no el volia pas com a gendre, ja que el considerava de categoria inferior. Ell volia algú més important per la seva filla!
 |
| El castell d'Òdena. |
Ignorat pel senyor del castell de Jorba, l’enamorat pretendent va fer cobrir amb rajoles d’or massís el trajecte entre els dos castells, alliçonant d’aquesta manera al seu futur sogre, demostrant-li que ell podia festejar la seva filla sense ni haver de trepitjar la terra com tothom.
DELS TRACTES DEL SENYOR DEL CASTELL D’ÒDENA AMB EL DIABLE
Es veu que antigament la Conca d’Òdena estava ocupada per un immens estany: Aqualata, que significa ni més ni menys que “aigua extensa”. La comarca era regida pel senyor del castell d’Òdena, un noble tan avariciós que cap jornaler volia treballar als seus camps, ja que era mal pagador. Per això, tenint molta feina per fer però ca treballador al seu càrrec per fer-la, un dia, amoïnat, el senyor del castell va exclamar allò de: “Al dimoni em donaria, si em vingués a ajudar!”. I dit i fet! En Banyeta, que té bona oïda per aquestes qüestions, se li presentà al castell.
 |
| El castell d'Òdena. |
El Dolent, coneixent-li la flaca de l’avarícia, se li oferí com a jubilat disposat a fer tota la feina que li encarregués, a canvi de l’ànima. El senyor, veient-lo xaquiós, xaruc i desanat, veié la partida guanyada i li encarregà, de moment, algunes coses i cosetes. Aviat s’adonà que se les havia amb un feinater formidable. Volgué treure-se’l de sobre i li manà un treball que judicà impossible: l’assecament de l’estany d’Aqualata o Aigualada. El diable, furiosament, a cops de magall, tirà a terra en poca estona una de les muntanyes que voltaven l’estany i que formaven l’embassament; l’aigua s’escorregué ràpidament i convertí la gran sotalada en una gemada plana on més tard els veïns d’Òdena construïren la ciutat d’Igualada.
Com no se’ns explica pas el contrari, hem de concloure que d’aquest mal negoci el senyor del castell d’Òdena finalment va perdre l’ànima.
DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA EXTRA
A
continuació us deixo algunes de les fotografies que vaig prendre del
castell d’Òdena i el poble vell d’Òdena, que espero que us puguin
ajudar a entrar en situació.
 |
| Murs del poble vell d'Òdena. |
 |
| El poble vell d'Òdena, amb el poble modern al darrere. |
 |
| El poble vell d'Òdena. |
 |
| El poble vell d'Òdena, detall. |
 |
| El poble vell d'Òdena. |
 |
| El poble vell d'Òdena. |
 |
| El poble vell d'Òdena. |
 |
| El poble vell d'Òdena. |
 |
| El poble vell d'Òdena. |
 |
| El poble vell d'Òdena. |
 |
| El poble vell d'Òdena. |
 |
| La plaça del Castell. |
 |
| La plaça del Castell. |
Podeu trobar més llegendes catalanes clicant
aquí.
